El ministeri de Foment ha conclòs l’ampliació de la travessia de l’N-260 de Gerri de la Sal, després d’un any i mig d’obres i una inversió de 2,19 milions per millorar la seguretat d’aquest tram, on l’estreta calçada dificultava l’encreuament de vehicles. La fi d’aquests treballs coincideix amb l’aprovació al Congrés dels pressupostos de l’Estat, en els quals la variant de Gerri ha desaparegut de les previsions per als pròxims quatre anys. L’ajuntament la reclama i la subdelegada del Govern, Inma Manso, obre la porta a abordar-la en el futur. Tres esmenes d’ERC, En Comú Podem i DiL per reincorporar aquesta variant als pressupostos han estat rebutjades, un fet que no pot atribuir-se només a una qüestió de diners: la d’aquesta última formació plantejava recuperar-la amb una dotació de “zero euros”. Els comptes estatals inclouen cada any projectes sense data, com el tram de Xerallo a Malpàs de l’N-260. Figura en aquestes des del 1999 i les d’aquest any no li assignen ni un euro fins al 2020. La subdelegada del Govern, Inma Manso, va visitar ahir la travessia acabada i va destacar que l’ampliació de la calçada i la nova vorera, que ha requerit la construcció d’una cornisa de més de 400 metres, suposa una considerable millora en la seguretat d’aquest tram de l’N-260. Respecte a la variant, va valorar que és “convenient” i va obrir la porta a tornar a plantejar-la en el futur, tot i que està “subjecta a la disponibilitat pressupostària” de l’Estat. Per la seua part, l’alcalde de Baix Pallars, Josep Maria Semino, es va mostrar partidari de reprendre la variant amb un nou projecte que garanteixi la seguretat davant de possibles despreniments sobre el poble.
Un túnel discutit que es va aturar al demolir el poble de Comte
L’ampliació de la travessia de Gerri de la Sal es va plantejar com a alternativa per millorar la seguretat del trànsit després que el ministeri interrompés les obres de la variant al poc d’haver-les inciat el 2013. El projecte, que va obligar a demolir el poble semiabandonat de Comte, incloïa un túnel de gairebé un quilòmetreque que va ser molt discutit per l’ajuntament i els veïns: temien que la inestabilitat geològica del pendent ocasionés despreniments sobre les cases del poble a l’excavar aquest pas subterrani. Foment va acabar per ajornar sense nova data aquestes obres, amb un pressupost que ascendia a 46 milions.
