Investigueu maleïts!

L’actual model de Batxillerat a Catalunya s’ordena a partir d’un decret de l’any 2008 en el qual es fixa l’obligatorietat que els alumnes duguin a terme un treball d’investigació per tal de preparar-los per a les exigències universitàries. Aquest treball d’investigació pot estar emmarcat dins d’una sola matèria o ser interdisciplinari. Abans de començar la investigació, cal decidir quina orientació se li vol donar, per a la qual cosa l’alumne compta amb l’ajuda d’un tutor que forma part del professorat del centre. Aquest estudi té un pes important en la nota final del Batxillerat, ja que representa el 10 per cent del total. Els alumnes no només l’han de presentar per escrit, sinó que també l’han de defensar oralment davant d’un jurat format per diferents professors del centre, el qual avaluarà el conjunt del treball tenint en compte el procés i l’eficàcia de la investigació, a més del text escrit i la presentació oral.

El treball d’investigació s’ha implantat amb una certa normalitat entre alumnes i professors i les universitats s’han acostumat a valorar-lo. Per aquest motiu, algunes han creat premis i beques, per tal d’intentar captar els alumnes que han obtingut notes brillants en aquest treball, i fins i tot la mateixa Generalitat premia cada any els millors. Amb la finalitat d’involucrar-se més en aquests treballs d’investigació, la Universitat de Lleida ha creat el projecte Itinera, en el qual l’alumne de Secundària rep suport del professorat universitari i pot accedir a material i instal·lacions per a la preparació del treball. Encara que és una bona oportunitat per als estudiants de Batxillerat, hi ha professors que pensen que es tracta només d’un mecanisme publicitari per autopromocionar-se.

En realitat, la importància que es dóna a aquest treball ha estat discutida des de la seua implantació. A partir d’una consulta entre diversos membres de la comunitat educativa, les autores d’aquest article hem pogut comprovar que hi ha pares, alumnes i professors que creuen que se li atorga una rellevància excessiva; d’altres, en canvi, pensen que està bé exigir als estudiants aquest esforç addicional perquè, al cap i a la fi, és un treball que els prepara per a futures investigacions de major dificultat com les que exigeix la universitat.

Són diversos els problemes que detectem les persones més directament afectades per aquest tipus de treballs. El primer és que sovint l’alumne es deixa portar per l’entusiasme i es proposa objectius massa optimistes o es planteja hipòtesis que no poden arribar a desenvolupar, perquè són superiors a la seua capacitat d’investigació, una circumstància que pot crear certa frustració. Davant d’aquest problema, molts centres opten per limitar l’elecció de temes i descartar els que consideren irrealitzables. Però aquestes decisions no s’apliquen de la mateixa manera en tots els centres, la qual cosa crea greuges comparatius entre alumnes d’instituts diferents, ja que no tots hauran pogut escollir el tema d’investigació del seu interès.

Un altre problema el genera internet, que sens dubte és una eina impagable com a font d’informació, però que també obre les portes a un mercat de fàcil accés, per on circulen treballs d’investigació, cosa que dificulta al jurat la valoració del treball i que fomenta aquesta idea que ha imposat la xarxa segons la qual tota la informació i les idees són gratuïtes i comunes, de manera que només fa falta agafar-les i oferir-les com a pròpies.

La professora de l’institut La Mitjana Marisa Carrillo defensa l’actual model de treball d’investigació amb les seues pautes establertes. Contràriament, Jordi Zaldívar, professor del Josep Lladonosa, proposa seguir un model semblant al del Crèdit de Síntesi que es fa durant l’ESO; és a dir, concentrar el treball d’investigació en un temps determinat dedicat exclusivament a aquesta tasca. En canvi, altres professors com la coordinadora de Batxillerat del Lladonosa, Maria Antònia Sampedro, aposten per la nova tendència: la monografia, un estudi d’investigació exigit en altres models de Batxillerat, com l’Internacional, en el qual es limita l’extensió del treball i s’evita l’acumulació d’informació.

L’opinió dels alumnes

Des del punt de vista dels alumnes, també hi ha una certa controvèrsia. Ares Callén, alumna Manuel de Montsuar, ens explica des de la seua experiència com el treball d’investigació l’ha ajudat a saber elaborar un estudi, la qual cosa li servirà per a futures investigacions, i com gràcies a aquest ha après a ser independent a l’hora de buscar i investigar. Al contrari, una alumna de l’institut Gili Gaya que s’estima més quedar en l’anonimat ens explica que, encara que sí que és útil per aprendre a distingir la informació, ella va acabar desil·lusionada per la necessitat de compaginar-lo amb l’elevada exigència de segon de Batxillerat, un curs en el qual els alumnes es juguen la nota que necessitaran per entrar a la universitat. Un company nostre, Liulei Yiang, opina que l’esforç de fer aquest model de treball suposa una pèrdua de temps, i més quan el període de presentació o l’exposició oral coincideixen amb els exàmens parcials o altres exercicis de diverses assignatures.

Partint d’aquestes opinions i de la nostra experiència, considerem que el treball d’investigació té un grau de complexitat superior al dels altres treballs als quals els alumnes de Batxillerat estan acostumats, i que per aquesta raó requereix la total predisposició de l’alumne i la màxima concentració. Tant els centres com l’administració haurien d’afavorir que aquest estudi es fes de manera que no representés una simple obligació, sinó un estímul per aprendre a investigar i excitar la curiositat de l’alumnat. Potser les primeres mesures que caldria aplicar són l’obligatorietat d’elaborar-lo durant primer de Batxillerat (o, a tot estirar, presentar-lo a començaments de segon) i establir unes pautes generals comunes per a tots els centres.