La Paeria va enderrocar ahir una casa de propietat bancària als afores de la Bordeta que havia declarat en ruïna (els antics vivers Duran) i en la qual vivia il·legalment des de fa quatre anys una família d’ètnia gitana composta per quatre persones, totes adultes. L’ajuntament va oferir als ocupants allotjar-se temporalment a l’hostal Jericó, que funciona com a alberg, però la família va afirmar que preferia quedar-se en una tenda de campanya instal·lada a la mateixa finca. Enrique Jiménez, un dels ocupants, va considerar que l’edifici no estava en ruïna i va assegurar que no tenen feina ni cobren ajuts. Va afirmar també que no molestaven ningú ni havien tingut cap problema amb els veïns. Josep Roigé, de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, va explicar que aquesta família està «indocumentada» i que treballaran perquè obtinguin la documentació i puguin accedir a la sanitat i els serveis socials. Per la seua part, Paco Salazar, president de l’Associació Futur, va justificar que famílies gitanes sense recursos «gairebé es vegin obligades a okupar» i va reclamar un projecte global d’integració en el qual participin totes les famílies afectades, entitats gitanes, l’associació de veïns de la Bordeta i l’administració. Salazar va indicar que el primordial és que aquestes famílies aconsegueixin feina i va criticar l’actitud de la presidenta del barri, «que vol desterrar els gitanos, quan això no ho pot fer», amb referència a la manifestació que prepara la Bordeta contra les okupacions incíviques. La presidenta del barri, Mari Camen Guerrero, va desafiar Salazar que, «si tan solidari és, se’ls emporti a casa seua», i va amenaçar d’emprendre accions legals «contra qui digui que som racistes». Va reafirmar la seua oposició a l’okupació incívica i va dir que no volen persones que «amenacen els veïns, destrossen habitatges, provoquen incendis a les instal·lacions elèctriques i manipulen dipòsits d’aigua. «No els volem ni en pisos llogats», va recalcar.
Per la seua part, la Paeria va afirmar que estan en contacte amb aquesta família per oferir-los «un allotjament alternatiu i altres procediments socials als quals podrien acollir-se». Va remarcar que va informar els afectats que l’edifici havia estat declarat en ruïna i que procediria a demolir-lo, i va afegir que se’ls va oferir un allotjament, que van rebutjar. Va afegir que «es tracta d’una família amb determinades situacions personals que fins ara s’ha negat a acceptar qualsevol intervenció, tant de la Paeria com del seu mediador», però va apuntar que ahir finalment sí que va accedir a rebre atenció social. Els lletrats que representen a aquest col·lectiu van interposar un recurs davant de l’Audiència Provincial per evitar el desallotjament i reclamen també la prescripció dels fets, ja que quatre dels imputats fa anys que viuen fora de Lleida, dos d’ells a França. El col·lectiu preveu una mobilització si finalment els acaben fent fora de la casa. A la ciutat hi ha desenes de vivendes okupades, moltes de les quals a la Mariola. Víctor Ruiz, president del barri, va considerar millor «un lloguer social que un pis okupat o tapiat», i va afegir que «el que volem és un comportament cívic». El col·lectiu Mariola en Moviment té constància de trenta famílies sense recursos que viuen d’okupes al barri i Ruiz creu que poden ser-ne més. A Pardinyes també hi ha almenys tres habitatges okupats. A més, a Lleida hi ha dos assentaments il·legals, l’un a Cappont, a la vora de l’antic hotel Ilerda, i l’altre a l’altre costat de l’antiga N-II en sentit la Bordeta. La Paeria va iniciar el 2009 un programa de reallotjament dels residents a l’assentament de Cappont i actualment treballen amb 18 famílies compostes per 79 persones, 38 d’elles menors. Del total, 9 famílies (43 persones, 24 menors) estan en procés de reallotjament en habitatges de titularitat pública en cessió d’ús i una altra (4 i 2), en un pis d’emergència temporal.Sis famílies són al campament en situació de barraquisme (25 persones, 9 menors) i dos okupen un habitatge (set persones, 3 menors). El tinent d’alcalde Xavier Rodamilans va afirmar que totes les famílies tenen ingressos i es treballa en les seues habilitats socials per procedir als últims reallotjaments, perquè no causin problemes de convivència, i se’n fa un acompanyament una vegada resituades. Rodamilans va indicar que treballen també en un projecte per a la Mariola amb l’horitzó 2021.
Recorren el desallotjament de La Chispa, la gran casa dels okupes
Una masia al peu de la carretera N-240, molt a prop de l’església de Montserrat i coneguda com CSO La Chispa, és el principal punt de trobada del moviment okupa a Lleida. Va ser okupada el 2008 i el jutjat penal número 3 de Lleida va dictar una interlocutòria en la qual acorda el seu desallotjament, sense fixar una data.
