La plaça Patalín de la Seu d’Urgell es va omplir ahir al matí per veure les 105 parelles que han ballat el tradicional ball cerdà. Aquest any, la gran novetat va ser el reconeixement de la dansa com a element festiu patrimonial d’interès nacional, que va entregar per part de la Generalitat el conseller de Cultura, Santi Vila, i va rebre l’alcalde de la Seu, Albert Batalla.
El conseller Vila va explicar en el seu discurs que «la Unesco ens demana a tots els països del món que cuidem el nostre patrimoni. Sovint, quan parlem de patrimoni, la gent s’imagina les pedres, els monuments… Però, més enllà d’això, hi ha tot un patrimoni immaterial que té a veure amb l’ànima de les ciutats, de les nacions i, en aquest cas, el ball cerdà, aquest ball redó tan bonic, té a veure amb això, amb l’ànima».
Per la seua banda, l’alcalde de la Seu d’Urgell va manifestar que «justament, com si d’un regal d’aniversari es tractés, el Govern ha declarat aquest any el ball cerdà com un element festiu patrimonial d’interès nacional, per la seua elegància i el seu significat per a les nostres arrels».
Aquest fet, segons Batalla, «posa en relleu un dels actes més singulars de la nostra festa major i, per extensió, ens fa sentir encara més orgullosos d’aquests dies de celebració i trobada entre els veïns de totes les generacions».
L’origen d’aquesta nominació es remunta al setembre del 2014, quan l’alcalde Albert Batalla va presentar davant del conseller de Cultura de llavors, Ferran Mascarell, la sol·licitud per tal que s’iniciés el procediment per declarar el ball cerdà element festiu patrimonial d’interès nacional.
El ball, del qual es té constacia que se celebra des del segle XIX, té lloc sempre l’últim diumenge d’agost al matí, a la plaça Patalín de la capital de l’Alt Urgell, i és l’acte central de la festa major de la Seu.
Temps enrere, la representació del ball servia a les parelles de nuvis per presentar-se en societat, de manera que era un pas de formalització de la relació. Avui dia és un acte intergeneracional.
