La nova llei d’Aran i el seu desplegament va ser un dels eixos del debat de constitució del Conselh Generau. Al nou govern d’aquesta institució li correspondrà negociar amb la Generalitat el desplegament de la norma aprovada al Parlament el gener passat. Això inclou l’adopció de noves competències, que van des de la possibilitat d’establir una tributació pròpia fins a la creació de federacions esportives, i també dos qüestions polèmiques que van quedar en el seu dia al marge del debat parlamentari: un nou sistema de finançament per al Conselh i modificar el sistema electoral.
Aquesta última ha sigut objecte de debat arran dels resultats de les eleccions, després de la victòria de CDA amb 7 dels 13 conselhèrs, malgrat obtenir menys vots que UA en el conjunt de la Val.
Davant l’expectativa d’augmentar el sostre competencial i el finançament del Conselh Generau, es perfila l’amenaça d’un recurs de l’Estat davant del Constitucional (TC) contra alguns articles de la llei d’Aran. En concret, els que plantegen el «dret a decidir» d’Aran, l'»ús preferent» de l’aranès, la no-adscripció de la Val a «cap demarcació que no sigui ella mateixa» (amb referència a la possibilitat de creació de vegueries) i la consulta perquè la ciutadania ratifiqui la nova norma. Per ara, el Govern espanyol ha qüestionat aquestes disposicions i les abordarà en el marc de la comissió bilateral juntament amb la Generalitat. S’hi suma el recurs pendent de sentència del TC contra la llei de l’aranès.
