Les màquines recreatives, els clàssics pinball i videojocs que omplien sales que van marcar moltes adolescències estan pràcticament en extinció als locals de Lleida. Són víctimes de l’augment de l’oferta de lleure i de la generalització dels videojocs a la llar, al mòbil i a internet. La Generalitat va eliminar l’any passat l’obligació de declarar-les, a l’entendre que no són màquines de joc, sinó només d’entreteniment o lleure, però les dades de l’últim cens mostren que el seu nombre ha caigut en picat. Així, l’any 2001, quan ja anaven molt de baixa, hi havia a la província de Lleida un total de 850 d’aquestes màquines recreatives (qualificades com a tipus A), mentre que el 2014, últim any amb xifres disponibles, només en quedaven 57 (una caiguda del 93%) i força menys que el 2013, quan n’hi havia 78. En canvi, les màquines escurabutxaques, que són les que entreguen premis en metàl·lic, habituals en els bars, continuen funcionant a molts locals de la província, encara que van una mica de baixa. Segons el cens del servei territorial de Jocs i Espectacles, el 2016 consten instal·lades un total de 2.017 d’aquestes màquines recreatives amb premi (qualificades com a tipus B), per les 2.133 que constaven instal·lades el 2001 i les 2.367 que hi havia l’any 2007. El seu nombre ha descendit als bars (vegeu el desglossament), però també han proliferat establiments coneguts com minicasinos que acumulen moltes d’aquestes màquines. A més, consten 37 d’emmagatzemades sense ús. Cada any es destrueix un bon nombre d’aquests aparells, que han de seguir un procés propi per a la seua inutilització. El 2014, es van eliminar 483 màquines a Lleida. La normativa fixa que els locals han de pagar una taxa trimestral de 914 euros per tenir una d’aquestes màquines tipus B instal·lades (3.656 euros a l’any).
“Ja no són rendibles per als bars com ho eren fa anys”
“Abans, a finals dels 90 o poc després, hi havia una màquina escurabutxaques a cada bar i en molts, dos. Però ara la gent juga molt menys i l’impost que es paga és molt alt. Per a la majoria dels bars no és rendible”, va explicar José María Rubio, hoteler lleidatà i president de la federació espanyola del sector (FEHR). “L’any 2000, una màquina escurabutxaques podia donar 600 o 700 euros al mes a un bar normal i als que treballaven molt, potser 3.000 o 4.000 euros. Ara, si en dóna 200, ja és molt, i l’impost ja suposa més de 3.000 euros a l’any”, va destacar.
