La ciutat de Lleida va tenir dos sinagogues diferents durant l’època medieval: una davant de l’antiga porta de Sant Andreu i l’altra, prop de l’actual plaça del Seminari. Aquesta és una de les troballes de l’estudi realitzat per la Universitat de Lleida (UdL), per encàrrec de l’ajuntament, sobre l’antic Call jueu. La recerca ha estat presentada aquesta tarda en el marc de la cinquena edició de l’International Medieval Meeting, que ha inaugurat el professor de St.John’s College-Cambridge University, Peter A. Linehan, comparant els arquebisbes de Toledo i Canterbury als voltants de l’any 1215. Uns 150 investigadors provinents d’Europa, els Estats Units i Sud-Amèrica participen fins aquest divendres en la trobada, que s’articula al voltant de diferents àmbits com ara Església, Arqueologia, Història Política, Ciència i Medicina, Judaisme, Islam, o Fronteres i Croades.
La vida quotidiana i els intercanvis entre els cristians i els ciutadans d’altres religions, com els musulmans i els jueus, són entre els temes de debat. El catedràtic d’Història Medieval de la UdL, Flocel Sabaté, ha coordinat la investigació sobre l’antic Call jueu de Lleida en què també han pres part dos investigadors predoctorals. Guillem Roca s’ha encarregat de la delimitació de l’antiga cuirassa i Isaac Lampurlanés, de la vida de la jueria durant l’època medieval. Entre les seues descobertes destaquen els possibles emplaçaments del forn de la cuirassa i dos sinagogues.
El primer temple jueu, ubicat davant l’antiga porta de Sant Andreu, va desaparèixer amb l’assalt de la jueria l’any 1391 i es va transformar en l’església de Santa Maria del Miracle, que tampoc ha arribat fins els nostres dies. La segona sinagoga s’hauria habilitat en una casa particular prop de l’actual plaça del Seminari, davant de la Costa del Jan. La destrucció de la zona durant la Guerra de Successió dificulta traçar un mapa exacte del barri jueu, que aglutinava prop d’un 10% de la població de la capital del Segrià al segle XIII.
La convivència amb els cristians es va anar reduint durant el segle XIV, convertint el call en un «guetto». De fet, els investigadors de la UdL creuen que la Costa del Jan, que comunica el turó de la Seu Vella amb la part baixa de la ciutat no es va obrir fins després de l’expulsió dels jueus de la ciutat de Lleida l’any 1492.
