El 5 de maig del 1945 (ahir se’n van complir 70 anys) va passar a la història perquè va ser el dia en què l’exèrcit dels Estats Units va alliberar el camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria. Un alliberament que va simbolitzar el final d’una era marcada pel racisme, l’odi i l’horror. Ho van patir més de 7.300 republicans espanyols, entre ells una trentena de lleidatans, després que Alemanya ocupés França, on es trobaven refugiats en camps republicans. La seua «sentència de mort» va arribar en el moment en què el ministre d’Exteriors de Franco, Ramon Serrano Suñer (cunyat del dictador), va dir a Hitler que no reconeixia cap espanyol més enllà de les seues fronteres i que, en la seua condició d'»apàtrides», podien fer el que volguessin amb ells. Van ser deportats i marcats amb el triangle blau invertit dels apàtrides i amb una S de Spanier (espanyol).
Coincidint amb el 70 aniversari de l’alliberament, la Paeria va organitzar ahir un acte d’homenatge a les víctimes lleidatanes. Es va celebrar al cementiri municipal, que acull un monument de record i on es poden llegir una quinzena de noms (Pau Pinós, Benet Morell, Josep Piñol, Josep Baqué, Carmen Chaco, entre d’altres). Eren veïns de la ciutat i de localitats com les Borges, Biosca, Cervera, Mollerussa, Vilaller, Vinaixa o el Soleràs. «No ho hem d’oblidar perquè 70 anys després encara no s’ha fet justícia. El nostre lema és Mai més com van dir els supervivents després de l’alliberament», va afirmar el president d’Amical de Mauthausen a Lleida, Josep San Martín.
El president de l’entitat també va alertar que «hi ha un apogeu del nazisme que cal eradicar». Escolars lleidatans van llegir escrits i poemes de deportats com Joaquim Amat-Piniella i hi va haver una ofrena floral. El cap de l’oposició, Joan R. Zaballos, representarà Lleida diumenge en els actes a Mauthausen.
