Cadires addicionals al saló Víctor Siurana de la Universitat de Lleida i ni així es va aconseguir absorbir el públic que va abarrotar la presentació dels resultats d’una investigació sobre el càncer d’endometri en què ha participat l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. N’hi ha per això i per a molt més. Després de cinc anys de treball, l’equip d’investigadors ha aconseguit detectar un marcador molecular que sembla predir les recaigudes en càncer d’endometri, un dels més freqüents en la població femenina, només darrere dels de mama, intestí i pulmó.
El projecte, finançat amb 1,2 milions d’euros per l’Associació Espanyola Contra el Càncer, també permetrà millorar el diagnòstic d’aquesta malaltia, analitzar els mecanismes d’invasió que afavoreixen la metàstasi, identificar els mecanismes de resistència a la radioteràpia i a la quimioteràpia, així com dissenyar nous fàrmacs «contra dianes moleculars conegudes». «És un dia molt feliç», va assegurar Xavier Matías-Guiu, catedràtic d’Anatomia Patològica de la UdL i investigador d’IRB-Lleida. Ara estan pendents de validar a nivell europeu la patent del marcador.
En el 85% dels casos de càncer d’endometri, una histerectomia (extirpació de l’úter) és suficient per eradicar la malaltia. «Però ens preocupava l’altre 15%.» Jaume Reventós, coordinador de la investigació, va destacar ahir que en aquests casos el càncer avançava a més de la meitat del gruix de l’úter i, quan això passa, «les cèl·lules cancerígenes s’ancoren en d’altres i s’estén». Preguntar-se el perquè d’aquest fenomen va ser un dels punts de partida d’un treball en el qual es posa de manifest la necessitat d’un tractament personalitzat perquè «hi ha una gran heterogeneïtat de tumors». Reventós va lamentar que a Espanya es destini únicament un 1,5% del PIB a investigació «quan als països líders és del 3%».
Isabel Oriol Díaz de Bustamante, presidenta de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), va destacar ahir a Lleida que només amb deixar de fumar «s’evitarien el 20% de morts per càncer». De fet, la presidenta de l’AECC va subratllar que un 40% de casos de càncer es podrien prevenir. Oriol va lloar el sistema de detecció precoç de càncer de còlon de la sanitat catalana «perquè salva vides», per la qual cosa va demanar que se segueixi en aquesta direcció. Però tot i la prevenció i els bons hàbits, «una de cada tres persones» patirà un càncer, de manera que és necessari donar suport a la investigació perquè «és l’únic que vencerà el càncer» i perquè «encara hi ha assignatures pendents». Segons Oriol Díaz de Bustamente, «si la supervivència ha augmentat un 20% és per la investigació», va recordar.
Per aquesta raó la Fundació Científica de l’AECC «ja ha invertit invertit 32 milions d’euros a Espanya des del 2010″, dels quals un 55% s’han destinat a projectes presentats des de Catalunya». El procés de selecció «és molt rigorós» i es fa a través de «concursos públics molt competitius» tenint en compte que siguin investigacions «de màxima qualitat i al més aplicable possible». Més de 100 investigadors es beneficien d’aquesta aposta, «fet que també contribueix a donar estabilitat». L’objectiu és arribar a l’any 2020 amb 20 milions d’euros anuals en investigació contra el càncer. «Nosaltres ens comprometem a aportar la meitat d’aquests diners», va avançar. Segons la presidenta de l’AECC, «un país que no es compromet amb el coneixement s’empobreix i no es recupera». El president de la Junta Provincial de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Lleida, Manuel López Morell, va manifestar la seua «gratitud» als investigadors i va repassar els moments foscos de crisi en què el coneixement es menyspreava: des d’Unamuno amb el «¡que inventen ellos!» fins a Eduardo Aunós.
