El món de les lletres va plorar ahir la desaparició de l’agent literària lleidatana Carmen Balcells que va morir «sobtadament» ahir als 85 anys al seu domicili de Barcelona, com va comunicar la família, que també va informar que rebrà sepultura «en la intimitat més estricta», segurament avui al seu poble natal, Santa Fe de Segarra, al panteó familiar. Aquí va nàixer el 1930 i va estudiar fins al 1944, quan es va traslladar interna a l’escola de les Teresianes a Barcelona. A la capital catalana va seguir estudis mercantils i, el 1955, va iniciar la seua vida professional com a secretària en el gremi de fabricants de maquinària de gèneres de punt.
El 1960, Balcells va obrir la seua agència literària, que va dirigir fins a l’any 2000, quan es va retirar i la va deixar en mans dels seus socis, encara que va tornar el 2008. Va representar els premis Nobel Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, Miguel Ángel Asturias i Camilo José Cela. La Universitat Autònoma de Barcelona la va nomenar doctora honoris causa el 2005, després de rebre reconeixements com la Medalla d’Or de les Belles Arts (1999), la del Mèrit Cultural de Barcelona (2000) i la d’Honor Presidencial de Xile (2004).
Les arrels lleidatanes
Balcells sempre va estar lligada al seu poble i comarca natals. Fa deu anys va construir a Santa Fe una residència per a escriptors, projecte que va anunciar el 2004 durant l’acte d’agermanament de la localitat amb Santa Fe de Bogotà, que ella mateixa va impulsar, informa X. Santesmasses. Va participar en el premi 7lletres dedicat a Pedrolo i el 2013 va estar present en l’estrena de la remodelació de l’església de Sant Pere del seu poble, on avui està previst l’últim adéu familiar i el seu enterrament. La família va anunciar un acte públic en la seua memòria «pròximament». La seua mort deixa en l’aire el futur de la seua agència després que no prosperés l’aliança amb Andrew Wylie, que fa unes setmanes va anunciar la creació de The Wylie Agency España, i que abandonés l’agència literària barcelonina el que estava cridat a ser el seu successor, Guillem d’Efak-Ferré.
