L’administració ha adquirit en poc més d’un any vint-i-un pisos a Lleida procedents d’embargaments que estaven en mans d’entitats financeres, fent ús del dret de tempteig que va posar en marxa la Generalitat l’any passat. D’aquesta manera, l’Agència de l’Habitatge va confirmar que ha adquirit sis vivendes a Lleida (a Catalunya en són 377), que han estat ofertes a la taula d’emergències que gestiona les necessitats urgents d’habitatge social. Per la seua part, l’ajuntament de Lleida ha fet efectiu aquest dret sobre quinze habitatges (malgrat que en dos casos la compra encara no està tancada), amb preus que ronden entre els 30.000 i els 40.000 € per habitatge. Suposen prop d’un 15 per cent del total de cent tres pisos que els bancs han venut a la ciutat en aquest període i que han estat sotmesos al dret de tempteig. Els motius per desestimar habitatges són diversos, segons van explicar fonts municipals. Els principals són un preu excessiu, l’estat deficient dels habitatges, qüestions d’accessibilitat (com la falta d’ascensor) o per la situació, ja que la Paeria els vol repartits per la ciutat, tot i que pot ser que li n’ofereixin alguns en un mateix bloc. El dret de tempteig únicament s’ha aplicat a la província de Lleida a la capital. La posada en marxa del dret de tempteig a mitjans de l’any passat ha suposat un maldecap per als intermediaris immobiliaris, que veuen com aquesta figura provoca retards de fins a dos mesos en les vendes de productes bancaris, des que es firma l’opció de compra fins que s’executa. “S’allarga molt el procés i sovint el comprador acaba escollint un altre pis d’un particular”, va assenyalar el president del Col·legi d’API, Josep Maria Esteve. Les administracions declinen la compra “el 90% de les vegades”, però quan sí que acaben adquirint-lo el procés per a la compra és molt llarg i el cobrament de la comissió per part de l’API que va tramitar la venda es retarda fins a “dos o tres anys”.
Queixes per una casa d’un banc okupada a Cappont
La comunitat de veïns de l’avinguda de les Garrigues número 28 va denunciar ahir que un dels pisos de l’immoble, propietat d’una entitat bancària, està okupat il·legalment des de fa dos anys. “És un calvari, no respecten les zones comunes i tenen punxades la llum i l’aigua. Hem presentat queixes a l’ajuntament i a La Caixa, però al·leguen que sense una ordre judicial no poden fer-hi res, perquè hi ha menors”, va explicar una veïna afectada. Afegeix que l’entitat notificarà a la família okupa durant aquest mes si els concedeix un lloguer social perquè es quedin a l’edifici. “És indignant. No ens oposem que el destinin a un lloguer social, però no els volem aquí. Han demostrat amb escreix que no saben conviure i que només causen desperfectes a l’immoble”, assegura.
