Entrevista

Pere Estupinyà: «Em preocupa més la captació de talents que la fuga de cervells»

Pere Estupinyà: "Em preocupa més la captació de talents que la fuga de cervells"

Pere Estupinyà és bioquímic,comunicador, escriptor, màster en nutrició i metabolisme… Va abandonar el seu doctorat en genètica per dedicar-se a la difusió del coneixement científic. Ha publicat tres llibres i el podem veure a la televisió. Així ha treballat com editor del programa Redes de TVE i a l’institut Nacional de la salut de EEUU, entre d’altres. Es defineix a sí mateix com un omnívor de la ciència i escriu per diferents mitjans de comunicació. Ha vingut a Lleida per impartir una Masterclass a la facultat de medicina de la UdL. 

  • Per què va decidir fer-se divulgador científic?

Doncs no hi ha una gran història darrera aquest fet. És molt comú en el món de la ciència que hi hagi joves que no els agradi el laboratori i es plantegen altres sortides. El meu, és un cas comú al principi però la diferència és que jo m’he mantingut.

  • Per què creus que t’has mantingut?

Hi ha una component de sort i també una altra d’aprofitar les oportunitats. He sapigut veure quan una oportunitat era realment transformadora i li he ficat tots els esforços i més en fer-la realitat. Això implica un cert grau de confiança en un mateix. Quan vaig començar a escriure al País, jo no coneixia ningú allí i em van demanar tres articles de prova i vaig fer els millors que no havia fet mai. Llavors vaig voler crear una marca personal, que tingués algo distintiu dels altres. 

  • Quan fa que et dediques a la divulgació?

Fa 15 anys que em dedico a això. Des de 2007 a 2015 he estat vivint a EEUU: a Boston, Washington i Nova York i torno aquí per dirigir i presentar un programa a TVE. La vida allà està molt bé però com que sóc una mica cul inquiet doncs volia tornar. Jo parlo de turista per la vida, no vaig a buscar el que em sento còmode sinò que exploro novetats. 

  • Com ha variat la divulgació científica en aquests anys?

En làmbit de la ciència he vist una progressió bastant gran. La ciència espanyola és jove i tot i les retallades va millorant moltíssim. A Catalunya encara va millor que a la resta de l’estat. Jo crec que la ciència va evolucionant molt bé. Si mires el dia a dia dels investigadors és molt dur, però si ho mires en perspectiva està funcionant molt bé. 

  • Tu has estudiat i viscut als EEUU. Que hem d’aprendre d’ells en aquest camp que et mous?

A EEUU la gent és més responsable i puntual. Aquí jo em trobo a l’hora de treballar amb menys meritocràcia, aquí la gent es mou molt més per contactes. El món professional als EEUU flueix però aquí costa més. Aquí hi ha molt poca sensació de risc i també molts enxufes. Aquí les inversions i el tema d’arriscar-se costa molt més.

  • És veritat que hem viscut un dels moments de més fuga de cervells de la història?

No tinc les dades però la fuga de cervells és un problema menor. No passa res si la gent se’n va, mentre torni… S’ha de veure el balanç net dels que marxen i els que entren. La persona que es vulgui dedicar a la investigació ha d’assumir que ha de sortir una temporada. A mi em preocupa més la captació de talent que la fuga de cervells. Invertir en ciència és una decisió política, el com és una decisió tècnica i aquí falla per les dues bandes, no hi ha prou aposta política per la ciència però tampoc hi ha una claretat tècnica de com Espanya o Catalunya ho volen fer. 

  • Creus que fan falta més programes de divulgació científica a la televisió?

Jo crec que a totes les plataformes de mitjans hi hauria d’haver ciència. Hauria d’estar també diluïda en programes d’interés general. Té més impacte posar la ciència dins el TN vespre, o fer un sense ficció de ciència que fer un programa totalment científic. El repte és que estigui a tot arreu. A l’Hormiguero no m’agrada com tracten el tema de la ciència perquè ho frivolitzen. Jo em prenc la ciència molt en serio i en aquest programa només es veuen explosions i efectes especials, sense aprofundir en el veritable concepte de la ciència. 

  • Has publicat diversos llibres. Algun com a Sexo2 parla del sexe en clau científica. Per què el vas escriure?

En un congrés vaig descobrir la part neurofisiològica del sexe. Explicar coses de sexe desde la perspectiva científica ho vaig trobar molt interessant. Primer pensava en articles però al final això va acabar derivant en el llibre. Va ser a poc a poc i la resposta va ser molt bona.

  • Creus que l’educació sexual que reben avui els joves és suficient?

El repte està en la pre-adolescència, en el moment que ells es comencen a interessar en el sexe. Si ho busquen online poden trobar coses molt xungues. Jo crec que a les escoles s’ha de parlar més obertament sobre sexualitat. Jo tinc moltes propostes però ningú s’atreveix. És veritat que altres països és molt pitjor, com ara a l’Amèrica Llatina. S’ha d’integrar a l’educació escolar, no cal que sigui específicament l’educació sexual. 

 

Pere Estupinyà ha discutit amb els alumnes del Màster en investigació biomèdica sobre dos episodis del seu programa El cazador de cerebros a TVE. La UdL s’encarrega d’organitzar diferents conferències amb científics de renom perquè aportin els seus coneixements i experiència als alumnes a través de l’assignatura Comunicació en ciència. 

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Societat

Renfe adjudica a Siemens 30 trens d’alta velocitat per 1.218 milions d’euros

Laura Quintana · 28 oct. 2026
Societat

El Govern declara Alfarràs zona afectada per l’incendi del 15 de setembre

Laura Quintana · 28 oct. 2026
Urbanisme i habitatge

La Paeria vol invertir 5,1 milions per reduir el risc d’inundacions a Lleida

Laura Quintana · 27 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.