La parella d’actors que no necessiten presentació, Angelina Jolie i Brad Pitt, han decidit separar-se. I tots els mitjans de comunicació d’arreu del món, no només els sensacionalistes, se n’estan fent ressò. Són portada dels diaris, tema central de les tertúlies de ràdio i televisió, motiu de conversa al carrer… I ja estan circulant uns quants memes a les xarxes socials, sobretot de l’actriu Jennifer Aniston, a qui Pitt va deixar per Jolie, alegrant-se de la notícia. Com un tema, aparentment tan banal i personal, pot acaparar tota l’atenció mediàtica internacional?
Els professors de la UOC Ferran Lalueza, expert en Comunicació, i Francesc Núñez, expert en sociologia de les emocions, analitzen el fenomen.
Segons Lalueza, l’extraordinària repercussió d’aquesta ruptura sentimental es deu a la confluència de sis factors:
1. Tots dos són molt, però que molt famosos. Ocupen una posició privilegiada dins de l’star system més potent del món, el de Hollywood, i són coneguts arreu. Cadascun d’ells per separat ja suscita un gran interès mediàtic, però tot allò que els afecta conjuntament multiplica exponencialment aquest interès.
2. Les notícies negatives sempre generen més atenció que les positives. Una ruptura matrimonial és una mala notícia perquè comporta el fracàs d’un projecte vital i la deconstrucció d’una estructura familiar. I el fet és que les males notícies funcionen molt millor com a notícia que les bones. Des d’un punt de vista mediàtic, tendim a interessar-nos més pels fracassos que pels èxits.
3. La ruptura era una notícia llargament esperada en el sentit que fa anys que circulaven rumors sobre els problemes de la parella i, en més d’una ocasió, fins i tot ja s’havia anunciat una suposada separació. Ara que constatem que va de debò, “ens aboquem a difondre i comentar la notícia amb tota l’energia acumulada durant aquesta mena de coitus interruptus perllongat dels darrers anys”
4. Pitt i Jolie són dos triomfadors: milionaris, atractius, famosos, poderosos, amb talent… Quan alguna cosa els va malament, doncs, és com si s’obrís la veda per poder-los criticar o simplement per burlar-se’n. Si fossin dos pobres desgraciats, quedaria molt lleig riure-se’n però, en el seu cas, fer-hi broma està permès i tothom s’hi atreveix. Les grans estrelles dels late shows d’Estats Units, per exemple, n’han fet molta sang.
5. La presència exagerada de Brangelina (fruit del binomi entre els dos noms) tant als mitjans de comunicació convencionals com als social media ha estat una constant des que es va constituir la parella. És lògic, doncs, que l’anunci de la ruptura hagi aguditzat aquest fenomen portant-lo a l’extrem.
6. La notícia inclou nombrosos elements que conviden a l’especulació (com es repartiran la seva fortuna, què passarà amb els fills propis i adoptats…). Això sempre nodreix la rumorologia i multiplica els comentaris generats.
Per la seva banda, Núñez destaca que, com a star system que són, “tenen la capacitat d’exercir poder en els espais de la vida privada de les persones”. Alhora que, com a celebritats, “són productes de consum” que concentren “la mirada de molts”. A diferència del que passava al segle XIX, en què “uns pocs controlaven a tots” –diu Núñez, “ara uns pocs són mirats per molts que els imiten o els volen imitar i ser com ells”.
Tot i així, el sociòleg de la UOC manifesta que “el poder de l’start system no és important pel poder que exerceixen les celebritats (que són efímeres), sinó en el conjunt en tant que “sistema”.
