Ramon Solsona ha presentat a Lleida el seu últim llibre, «Allò que va passar a Cardós», que ha publicat a Proa. La Vall de Cardós, 1965. Les obres d’un gran complex hidroelèctric. L’enfrontament del vell món amb el nou. Un crim passional. I molts personatges que viuen els canvis des de punts de vista diferents. Arriba sis anys després de «L’home de la maleta», premi Sant Jordi 2010 i l’autor publica aquest llibre coral ambientat en les obres hidroelèctriques a la Vall de Cardós dels 60. L’obra és un gran trencaclosques que acaba convertint-se en un relat èpic que encara no ha acabat…
- És veritat que durant uns anys el Pallars va ser el far west? Per què?
Al Pallars justament a començaments del segle XX, per una banda hi havia obres a la Vall Fosca i per altra a Tremp. Obraven de la mateixa manera, dues companyies diferents amb estratègies molt diferents. La banda de Cabdella va ser un deliri, treballant a dos mil metres estiu i hivern amb gent esclavitzats, allò era inhumà. Una mica més avall, a Tremp es construïa la presa de Sant Antoni i allà i es deia que era el far west perquè hi va haver un gran moviment de persones, alguns d’ells anaven amb pistoles.. La població es va triplicar en poc temps i això era com una mena de far west salvatge.
. Vostè també ha donat veu a persones que fins aleshores no serien els protagonistes de cap novel.la.
Hi ha una cosa que m’agrada reivindicar. A través d’unes referències de l’escriptora Maria Barbal vaig descobrir a Concepció G. Maluquer, natural de Salàs de Pallars i ella té una novel.la extraordinària «Gent del Sud». Vaig quedar parat de la modernitat d’aquesta obra. Ella planteja un grup de treballadors que vénen del sud per fer repoblació forestal i hi ha el xoc que ve de la misèria, parla amb una llengua diferent i hi ha un distanciament amb prejudicis. Per tant jo no sóc el primer de fer això però hi ha la mateixa voluntat de donar veu a persones que han contribuÏt amb molt esforç, patiment i inclús vida al nostre comfort actual.
- El llibre té un inici fulminant, l’assassinat d’un guardia civil i allí es comença a desenvolupar la trama que hi ha al darrere.
La novel.la comença així, comença amb un triangle amorós conflictiu, un adulteri… on hi ha pel mig un guàrdia civil autoritari. També hi ha més històries d’altes tipus no només romàntic. Tot això es va trenant i d’alguna manera l’assassinat va vertebrant la història.
- La novel.la està ambientada en dues èpoques diferents. Ho tenia en ment des del començament?
El lector pot anar seguint dos franges cronològiques diferents. Una està narrada en present el 1965 on assistim al diàleg de treballadors, veïns, etc. Però també hi ha un altre pla narratiu que són persones que al cap de bastants anys rememora com si fos un documental recorden les històries que constitueixen el gruix literari com l’època.
