Un mes i mig després que la Junta de Museus donés llum verda a la declaració del Museu de Lleida com d’interès nacional, el Govern va aprovar ahir aquest nomenament de forma oficial. Va ser el mateix conseller de Cultura, Santi Vila, que va anunciar l’acord ratificant així la nova catalogació del museu lleidatà, que s’ha convertit en el primer d’aquesta categoria fora de la província de Barcelona. Són d’interès nacional quatre equipaments de la capital catalana –el Museu Picasso, la Fundació Miró, el Museu Marítim i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona–, a més del Museu Episcopal de Vic i el Museu de Montserrat. Per sobre només figuren els tres museus nacionals actuals: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Santi Vila va recordar que aquest segell de qualitat per al Museu de Lleida respon «al compromís adquirit per la Generalitat juntament amb institucions públiques de Lleida com la Paeria, la Diputació i el consell comarcal del Segrià». Fa quinze dies, els bisbes de Barbastre i d’Osca van enviar sengles cartes al seu homòleg de Lleida perquè s’oposés al si del consorci del Museu a aquesta declaració d’interès nacional fins que no s’entreguin les obres d’art que es reclamen des d’Aragó. Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va valorar ahir de forma molt positiva aquesta declaració per a «un Museu d’interès nacional per les seues obres, el discurs històric, l’edifici i el projecte museogràfic». El conseller va destacar que la declaració obliga la Generalitat a tenir un «pes majoritari tant en els òrgans de govern com en el pressupost» de la pinacoteca. Santi Vila va anunciar al setembre un increment significatiu dels recursos de la Generalitat per al Museu de Lleida: una aportació extraordinària de 217.650 euros per cobrir el dèficit actual i un augment del 42 per cent a partir del 2017 en la partida del departament de Cultura per al pressupost, passant així dels actuals 342.000 euros a 485.000.
