Societat

Recuperant la memòria

Recuperant la memòria

La Generalitat ha pogut identificar, per primera vegada des de l’any 2008, unes restes òssies trobades en una fossa del franquisme al cementiri de Tremp. Es tracta d’un anarquista de Cirat (Castelló), que s’havia amagat primer a Barcelona i després a prop de la capital del Pallars Jussà acusat de col·laborar amb els maquis. Els seus familiars el buscaven des del 2005 i finalment han pogut confirmar que el seu parent va morir a la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp el 1948. El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, es va reunir ahir amb els familiars de Vicente Santolaria Escrich. Les proves d’identificació genètica es van contrastar amb les d’un familiar de l’home mort i així se n’ha pogut confirmar la identitat. El nebot del mort, Francisco Santolaria, i el fill d’un altre nebot, Juan Santolaria, van assistir a la trobada a la seu del departament a Barcelona per recollir la documentació i formalitzar el traspàs de les restes, que seran enterrades definitivament dissabte vinent a Cirat, el seu poble d’origen, setanta anys després de la seua mort. “Ha estat una lluita que ha durat anys, però finalment s’ha fet justícia”, va afirmar el seu nebot Francisco.

Els familiars van sol·licitar a la Generalitat la localització i identificació de les restes. Després de determinar el lloc exacte on havia estat inhumat, les excavacions es van iniciar al juny i els dies 3 i 5 d’octubre de l’any passat es va fer la intervenció arqueològica que va posar al descobert un esquelet enterrat de cap per avall sense taüt. Finalment, el resultat de les proves d’identificació genètica han permès confirmar que les restes corresponen a la persona que es buscava. Aquesta és la setena vegada que s’identifica una persona exhumada d’una fossa a Catalunya i la primera des de l’any 2008.

Un anarquista acusat de col·laborar amb els maquis

Segons la documentació recollida, Vicente Santolaria Escrich va ser detingut sota l’acusació de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències policials de Tremp el desembre del 1948. Va nàixer el 1902 a Cirat (Castelló) i quan era adolescent va marxar a Barcelona, on va treballar al sector de la construcció i es va afiliar a la CNT. Es va exiliar França durant la dictadura de Primo de Rivera i va tornar amb la proclamació de la Segona República. El 1931 va fundar la CNT a Cirat, va impulsar diverses cooperatives i el 1936 va ser escollit alcalde en una llista del Front Popular. Un any més tard es va mobilitzar amb l’exèrcit republicà, va estar en un camp de concentració i el 1939 va ser condemnat a 16 anys de presó, encara que només en va acabar complint dos i mig i va tornar al seu poble. Posteriorment va ser acusat de maqui, per la qual cosa va fugir per refugiar-se primer a Barcelona i després en Mata-solana, al Pallars Jussà, fent ús d’una identitat falsa. L’11 de setembre del 1948 la Guàrdia Civil el va detenir i el 12 de desembre del mateix any va morir. Segons la versió oficial del règim, es va suïcidar a la cel·la de detenció, un extrem que l’anàlisi forense no ha pogut determinar. Va ser enterrat a la fossa de Tremp.

 

TerritoriTremp · Pallars Jussà
Més notícies de Tremp →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

65 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment les seves tres nebodes menors a Lleida

Tribunals

També t’interessarà

L’Audiència de Lleida dona la raó a Endesa en el conflicte per la llum bonificada de la Vall Fosca
Societat

L’Audiència de Lleida dona la raó a Endesa en el conflicte per la llum bonificada de la Vall Fosca

ACN · 27 oct. 2026
Llum verda a la proposta d'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Societat

Llum verda a la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Redacció · 9 jul. 2026
Els raiers de la Pobla de Segur desafien la Noguera Pallaresa en una 48a edició marcada per la calor
Societat

Els raiers de la Pobla de Segur desafien la Noguera Pallaresa en una 48a edició marcada per la calor

Redacció · 5 jul. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.