El rector de la Universitat de Lleida (UdL), el catedràtic d’història moderna Roberto Fernández, va rebre ahir el Premio Nacional de Historia de España 2015 per la seua obra Cataluña y el absolutismo borbónico, dotat amb 20.000 , que atorga el ministeri de Cultura. Aquest guardó té per objecte reconèixer i estimular la tasca d’estudi i investigació en els temes relacionats amb la història d’Espanya. El jurat va afirmar que va elegir l’obra «per la seua excel·lent revisió entorn d’un important debat historiogràfic i per l’aplicació rigorosa de la metodologia crítica i professional davant la instrumentalització pública i política dels fets històrics». Segons va explicar Fernández, el llibre és una anàlisi de com ha tractat la historiografia catalana el segle XVIII i «com en algunes ocasions s’ha posat al servei de la política». El ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, va felicitar el premiat afirmant en un comunicat que «es tracta d’una obra molt rigorosa, una aportació fonamental a la història de Catalunya i d’Espanya que desmitifica i desbarata els falsos tòpics en què els independentistes catalans fonamenten els seus arguments». Davant d’aquesta afirmació, Fernández va respondre que «respecto les lectures que en pugui fer la classe política, però sóc un científic, no un polític», i va explicar que «no era la meua pretensió desbaratar res, he fet un llibre d’acadèmia, de ciència, en el qual he treballat 7 anys, que conté 1.200 notes», de forma que va recordar que «quan el vaig començar la situació política no era la d’ara». «Simplement pretenc dir que la historiografia ha de ser científica perquè és la millor forma de posar-la al servei de la societat. El llibre intenta reivindicar el valor social i civilitzatori de la història quan es converteix en ciència, per entendre com van funcionar les societats humanes en el passat». Fernández va rebre felicitacions tant de l’alcalde, Àngel Ros, com del conseller de Cultura, Ferran Mascarell (més informació a la pàgina 47), entre d’altres.
segle XVIII
El llibre, fruit de set anys de treball, analitza com la historiografia catalana ha tractat el segle XVIII