Fa anys que l’ajuntament de Seròs intenta trobar una solució al greu deteriorament que pateix un dels edificis més emblemàtics de la localitat, l’antic palau dels Montcada, després de Medinaceli, una construcció renaixentista que ha allotjat de tot (va ser col·legi públic per a nenes, caserna de la Guàrdia Civil i base d’una companyia de sapadors durant la Guerra Civil) des que, a començaments del segle XVI, la família dels antics senyors d’Aitona van decidir deixar el seu castell per construir una nova casa senyorial a Seròs. El conjunt, ara semienderrocat a l’interior, és protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional des del 1949.
Després de l’ensorrament inesperat de l’església de Rosselló, l’alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va demanar ahir que el govern assumeixi que “ni els propietaris ni tampoc el consistori tenen recursos” ni per consolidar l’edifici, per la qual cosa va reclamar “que se’ns eximeixi de la responsabilitat subsidiària” si cau. El consistori tampoc no preveu declarar l’edifici en ruïna per tal de no assumir-ne la titularitat.
El palau és propietat de tres germans de la localitat que fa una dècada van negociar sense èxit amb un empresari interessat a habilitar-hi aparthotels i un restaurant. El govern, segons Pena, també es va interessar llavors per dur a terme alguna actuació a través de l’1% cultural, encara que finalment tampoc es va portar a terme. L’alcalde va explicar que l’edifici, que en la seua època daurada va arribar a allotjar el rei Felip II de Castella (el monarca va nomenar Pere de Montcada virrei de València el 1581), té més importància històrica que arquitectònica, i va recordar que ja al segle XX els actuals propietaris van compartimentar el palau per llogar-ne les estances als immigrants andalusos que, després de la Guerra Civil, van treballar a les mines del Baix Segrià, cosa que va provocar greus alteracions en l’edificació original.
