Amb un Auditori ple, el cantautor català Joan Manuel Serrat va ser investit ahir doctor honoris causa per la UdL. L’artista va admetre rebre’l “amb molta gratitud i alegria, perquè és un acte d’afecte”. Apadrinat per la doctora Neus Vila, va entrar a l’escenari al so d’una interpretació musical de Mediterráneo a càrrec d’Unicorn i Ensemble UdL i va pronunciar un discurs –en el qual no va faltar la ironia– manifestant la seua satisfacció perquè la universitat “valori aquesta parcel·la de la poesia que és la cançó popular. Les coses han canviat molt en la societat perquè un cantant popular rebi un reconeixement d’aquesta classe”. A més va recordar: «durant més de 50 anys he escrit les meues cançons mirant què passava al meu voltant, però també dins de mi”. Va desgranar els seus primers passos mentre, entre les rialles del públic, anava ratllant i eludint del seu discurs aquelles parts de la seua vida que ja havia relatat Vila i va acabar el seu parlament animant tothom a cantar perquè “ningú canta malament, hi ha qui canta diferent […] tot moment té una banda sonora i tots tenim la nostra cançó”.
Durant l’acte, Unicorn, la coral Shalom i Ensemble UdL van interpretar peces seues com Pare o Paraules d’amor, aquesta última corejada també pel públic i fins i tot per Serrat sotto voce. Hores abans, el cantant va recordar els seus llaços amb la ciutat, “on he tingut la sort de fer amics i relacions profundes”, i que un dels seus fills és de mare lleidatana. Les seues lletres han estat sempre referents d’una determinada consciència social i ahir va quedar clar al ser preguntat per la matança del Manchester Arena. Per a ell, aquests atemptats “no s’eviten suspenent concerts ni amb més seguretat, sinó evitant que algú sigui capaç de fer alguna cosa així” i va criticar la poca “voluntat de modificar aquestes coses”. En declaracions recents a SEGRE també va confessar que no estava “gens entusiasmat amb la política actual. Quan l’esquerra salta d’alegria perquè Macron és elegit president de França, alguna cosa falla”. Sobre Catalunya, va recordar la frase de Joan Fuster “entre tots ho farem tot”, però “no tinc gens clar que això sigui el que passi aquí”.
