Els aproximadament 15.000 musulmans que viuen a les comarques lleidatanes van iniciar ahir el Ramadà, el seu mes sagrat, durant el qual han d’abstenir-se de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals fins a la posta del sol, que es prolongarà fins al 17 de juliol. Els de la ciutat de Lleida que resaven a l’antiga mesquita del carrer Nord ho celebraran per tercer any consecutiu al Palau de Vidre, on preguen des del 2012 al no disposar de temple des que la Paeria el va clausurar.
Un representant del col·lectiu va assegurar que continuen buscant un espai. «Busquem algun lloc per llogar, o el que sigui, però és molt difícil. La llei és molt dura, no hi ha d’haver veïns a sobre, ha de tenir pàrquing… i el polígon és molt lluny», va indicar, amb referència a l’intent fallit d’ubicar un temple islàmic al polígon El Segre. La presidenta de l’associació de veïns de Cappont, Veni Ros, considera que el col·lectiu, amb l’ajuda de la Paeria o pel seu compte, hauria de buscar un altre emplaçament perquè el Palau de Vidre «no compleix les condicions». «Sabem que necessiten un espai, però no un equipament municipal, que hauria d’estar a disposició del barri i de tota la ciutat», va assenyalar. En aquest sentit, l’alcalde, Àngel Ros, va afirmar que és la comunitat musulmana i no l’ajuntament qui ha «de comprar o llogar un lloc» per als seus resos que estigui «dins de l’ordenació urbanística» fixat per a aquest tipus de locals, com han fet els ortodoxos al comprar l’antiga comissaria de Ronda. Va precisar que les persones de qualsevol confessió «tenen el dret a resar», però va indicar que el Palau de Vidre no pot ser «una solució definitiva».
El portaveu de CiU, Toni Postius, va dir que «cal posar fi a aquesta situació de provisionalitat» i que «caldrà començar a fixar terminis «. També va considerar que «és la mateixa comunitat la que ha de trobar un local o bé diversos oratoris». Ángeles Ribes, de Ciutadans, va advocar per «no fer tractes de favor a cap confessió» i que els musulmans busquin pel seu compte una alternativa, i Carles Vega, d’ERC, també creu que la mesquita s’ha de traslladar. Pau Juvillà, de la Crida, va considerar que el seu ús com a mesquita «no pot ser etern», encara que va defensar la cessió d’espais o locals per a determinades celebracions. Com la resta de grups, va plantejar que cada confessió busqui finançament per aixecar els seus temples. Dolors López, del PP, va recalcar que «no és missió de l’ajuntament» buscar un espai per a una mesquita, mentre que Sergi Talamonte va dir que el Comú no té una posició al no haver-ho debatut en assemblea.
solució
L’alcalde reconeix que llogar-los aquest equipament no pot ser «una solució definitiva»
