Amb la força i determinació d’aquells espartans de la pel·lícula de Zack Snyder inspirada en la sèrie de còmics de Frank Miller. Fins a 300 persones van omplir ahir la parròquia de la Mercè per homenatjar el pare Pina amb l’esperança que les seues ganes de continuar comptant amb ell a la comunitat pugui contra el mandat dels mercedaris, que l’han destinat a Elx, després de 18 anys en aquesta parròquia. Malgrat les gairebé 3.000 firmes recollides pels joves, el trasllat «és irrevocable. Jo no vull anar-me’n, però obeeixo», confessava el pare en petit comitè just abans de celebrar la missa de les 12.30 h. Per als feligresos que ahir van abarrotar l’església, el pare Pina és un amic, una persona amb l’energia necessària com per impulsar un equip de futbol, de vòlei, grup de tambors, anar a la presó a visitar reclusos i estar sempre a punt per a aquell que ho necessiti. «És com un pare per a mi. És com si marxés algú de la família», diu Nacho, al qual ahir acompanyava la seua dona, María, els seus fills Nacho Jr., Pau i la petita Lucía, que no va deixar de plorar abraçada a la seua mare, durant tota la missa. Lucía no va ser l’única que no va poder contenir les llàgrimes.
El pare Pina va recordar que «el comiat oficial serà el dia 20, quan fem la processó en honor de la nostra verge de la Mercè». Durant tota l’eucaristia es va sentir l’emoció del moment que viu aquesta comunitat. Hi va haver dos moments especialment emotius, un durant el comentari de la lectura del dia del Sant Evangeli, quan el pare Pina no va poder contenir les llàgrimes: «Encara que tinguem el cor trist, el meu cor també se sent feliç pel que hem viscut junts.» Un altre moment va ser el de donar la pau. Infants i joves no van dubtar a atansar-se fins a l’altar per abraçar-lo. En diverses ocasions, els feligresos van aplaudir el pare, a qui en algun moment no li sortien ni les paraules. El pare Pina va demanar rebre els nous pares amb alegria.
