Unes dos-centes persones, majoritàriament pares i nens, van protestar ahir a la plaça Paeria de Lleida contra la supressió de línies de P-3, que van titllar d’“atac” contra l’escola pública. Però no va ser una mobilització típica. I és que els manifestants no van corejar consignes, més enllà de “Cullerés dimissió” en un moment determinat, sinó que van cantar cançons amb música en directe. Com una versió pròpia del Don’t stop me now de Queen o una rumba amb lletra a favor de l’escola pública.
Mentrestant, els més petits escrivien missatges en una pancarta que va acabar d’allò més acolorida i que al final van penjar en una façana al costat del consistori. Hi va haver també coca i xocolata i no van llegir un manifest, sinó cinc. La concentració va acabar amb el cant de L’Estaca de Lluís Llach. Un clàssic.
Ismael Alfaro, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes, va defensar abaixar ràtios davant els tancaments i Carolina Carrillo, del Moviment d’Innovació Educativa, va titllar la supressió de “bogeria” i va apostar per tancaments a la concertada. Sergio Díez, pare del Terres de Ponent, va atribuir la fusió dels centres del barri a una “mala gestió” i Jesús Nogués, del Ciutat Jardí, veu “inconcebible” tancar una línia en un centre “amb demanda”.
Ahir ja es van anunciar noves mobilitzacions, així com la possibilitat de presentar una moció en el pròxim ple de la Paeria perquè l’ajuntament es posicioni pel que fa als tancaments de P-3 Per la seua part, Podem Lleida va presentar ahir al registre municipal una moció en defensa de l’ILP per l’educació pública, contra el tancament de línies de P-3 i per una distribució equilibrada d’alumnat socialment desfavorit.
Rectificació total del canvi introduït aquest mateix curs al Batxillerat perquè en el pròxim es torni a fer el mateix que en l’anterior. Aquesta és la peculiar situació que viuran els centres catalans, ja que les instruccions per al pròxim curs que la conselleria els ha remès en els últims dos dies estableixen que tots els estudiants de primer tornaran a cursar de forma obligatòria l’assignatura de Ciències per al món contemporani, que aquest curs va passar a ser específica de modalitat, igual com es va fer a segon amb Història de la filosofia, que també tornarà a ser obligatòria.
Aquesta modificació comportarà que les assignatures comunes que havien guanyat hores de classe tornin a perdre-les. Així doncs, les dos hores setmanals de ciències per al món contemporani comporten que Filosofia perdrà una hora i que Llengua castellana i llengua catalana perdran la que s’alternaven setmanalment.
Per la seua part, Història de la filosofia tindrà tres hores setmanals a segon, a costa de l’hora que havien guanyat Català, Castellà i Història. La modificació introduïda aquest curs anava en la línia del que estableix la polèmica reforma de la Lomce, per la qual cosa de cara al pròxim Ensenyament opta per divergir-ne. .
Directors consultats van expressar la seua sorpresa per aquest gir i, especialment, pels continus canvis que s’introdueixen en el sistema. “A mi m’agrada més el currículum que hi havia abans i que tornarà a estar vigent, però el que no pot ser és que hi hagi tants canvis”, va explicar un d’ells. “Encara que sembla que sigui senzill, comencem a preparar ja al gener el següent curs i aquest canvi arriba quan ja hem fet les xarrades d’orientació per a Batxillerat als pares d’alumnes de quart d’ESO”, va afegir.
