Entre la sorpresa i la indignació. Aquesta va ser la reacció ahir de professors i directors d’institut i estudiants de Batxillerat després que el departament d’Universitats fes pública dimecres l’estructura de la prova de selectivitat d’aquest any, que encara que amb prou feines varia, elimina la possibilitat que tenien els alumnes d’elegir una de les cinc assignatures de la fase general, obligatòria per a tothom.
El conflicte rau que aquesta fase constava dels exàmens de Català, Castellà, Anglès, Història (comuns en totes les modalitats de Batxillerat) i una cinquena que elegien els alumnes entre les específiques de la seua modalitat. No obstant, ara aquesta cinquena serà una de les matèries obligatòries de cada modalitat: Matemàtiques en Ciències, Llatí en Humanitats, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials en Ciències Socials, i Història i Fonaments de les Arts en l’Artístic. “Havien dit que no hi hauria cap canvi i avisen d’aquest canvi al febrer”, es va queixar un director. Alguns més van coincidir que aquest fet modifica les regles del joc a mig curs i que el Govern no els havia informat. “Alumnes de Ciències a qui les Matemàtiques no els anaven gaire bé escollien una altra assignatura per a la fase general, com per exemple Biologia, i el mateix feien els d’Humanitats amb el Llatí”, va explicar un professor.
Alumnes de segon de Batxillerat van iniciar ahir una campanya a change.org per exigir que la Generalitat revoqui aquest canvi. “Hem estat any i mig preparant l’examen de selectivitat segons el format anterior […] i ara a falta de quatre mesos ens informen d’aquest canvi que ens afecta de manera totalment negativa”, assenyala la petició, que ahir a la tarda ja tenia més de 5.200 firmes. Per la seua part, una portaveu d’Universitats va contradir els instituts i va afirmar que és un petit canvi motivat pel nou currículum del Batxillerat que tots els centres coneixen des de fa un any. “Fins i tot es van repartir fulls informatius al saló d’Ensenyament el març del 2016”, va subratllar. “Des dels instituts ens oposem a la Lomce, perquè és una llei que pretén espanyolitzar els estudiants catalans, imposant el castellà a les aules i fent que el català passi a ser una llengua optativa. També impulsa l’adoctrinament religiós, la privatització de l’educació i l’augment de la competitivitat entre els centres. Amb la vaga pretenem que els alumnes surtin, perquè només lluitant pels nostres drets aconseguirem alguna cosa. Pensem que la Lomce encara no s’ha parat i seguirem fins que no es paralitzi del tot”, va explicar Mar Vicente, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que havia convocat la protesta. Durant la marxa a Lleida, que va ser totalment pacífica i només va tallar el trànsit breument a la rambla d’Aragó, els estudiants van cridar consignes com “L’educació no és un negoci”, “Fora religió de l’educació”, “Educació pública i de qualitat” o “No a la privatització”. La manifestació va recórrer el carrer La Palma i l’Eix fins a arribar a la plaça Sant Joan, on es va llegir un manifest contra “la llei vergonyosa aprovada pel PP malgrat el rebuig de la comunitat educativa i de la resta de partits”.
