Un pregó menys sobiranista

El pregó de la Diada a Lleida va reivindicar el paper de l'art, i especialment dels músics, com a "veu del poble" que dóna l'alarma i denuncia situacions injustes. "La música, els músics i la veu de la gent que canta poden transmetre uns missatges que els polítics haurien d'escoltar, veus d'alerta a què caldria fer cas", va plantejar la pregonera, Carme Valls, impulsora de la Coral Shalom, que va centrar el seu discurs a repassar la història de la música com a expressió reivindicativa del poble. "Desitjo que la música ens uneixi amb respecte a la pròpia identitat, que és alhora universal", va concloure. Va ser un dels pregons més moderats dels últims anys quant a reivindicació nacional, ja que pregoners anteriors com Manel Lladonosa (2014), Rosa Fabregat (2013) i Josep Vallverdú (2012) van ser molt més contundents en l'exigència del dret a decidir del poble català i fins i tot explícitament de la independència en el cas del veterà escriptor. L'alcalde, Àngel Ros, que va presidir l'ofrena floral institucional de la Paeria a la Seu Vella, a què van assistir només PSC, Convergència i Unió, va centrar el seu discurs en la tradició històrica del catalanisme "que sempre ha vinculat aspiracions nacionals d'autogovern amb les de desenvolupament social, econòmic i cultural", com va fer la recordada Mancomunitat de Catalunya. "Som un país que vol més Catalunya per tenir més justícia social i per protegir i desenvolupar més la nostra llengua i cultura", va afegir Ros. "El poble català té dret a definir els sostres d'autogovern que vol tenir. Que sempre aquest autogovern representi avanços socials i culturals", va concloure l'alcalde, que també va instar a separar la celebració "unitària" de la Diada de l'inici de la campanya. Nombroses entitats i partits polítics es van atansar també a la Seu Vella, com cada any, per fer l'ofrena floral i cantar l'himne nacional, ElsSegadors. D'altres van preferir mantenir l'acte al vestíbul de l'antic convent del Roser, que encara que es troba en obres per la seua conversió en Parador Nacional s'obre per a aquest acte durant l'Onze de Setembre. Per la seua part, l'esquerra independentista va protagonitzar la seua manifestació pels Països Catalans, amb més de 300 persones. La marxa va concloure amb un acte polític en què el fins ara diputat de la CUP Quim Arrufat va afirmar que la seua formació "sempre sumarà per la ruptura amb Espanya". El candidat per Lleida, Ramon Usall, va dir que "és l'última Diada que aquest poble viurà sotmès perquè comença el camí que farà d'aquesta tardor la primavera que porti aquest poble a la llibertat".