Volen que la ‘pedra seca’ sigui Patrimoni de la Unesco

Marges, cabanes de volta, bancals, pletes, pous... són part inseparable de l’imaginari del nostre paisatge rural, encara que la pervivència de les construccions de pedra seca està amenaçada. Per això, la direcció general de Cultura Popular de la Generalitat promou una candidatura sobre la tècnica tradicional de la pedra seca a Catalunya perquè ingressi en la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, en una proposta integrada per vuit països (Espanya, Croàcia, Suïssa, Bulgària, França, Portugal, Xipre i Grècia). A Espanya, hi participen diverses comunitats, entre les quals hi ha Catalunya, on la Generalitat està buscant adhesions d’entitats implicades amb l’entorn.

A la Segarra, la primera a sumar-se al projecte va ser l’Associació Espai Llobregós, que des de fa més d’una dècada treballa pel manteniment natural de l’entorn del riu Llobregós, que circula per Torà, Biosca i Sanaüja. De Lleida, s’hi han sumat també el consell comarcal de les Garrigues; els ajuntaments de Llardecans i Torrebesses; la Comunitat de Municipis del Segrià Sec; Amics de l’Arquitectura Popular; l’Associació Cultural la Guardieta; l’Associació pel Patrimoni Artístic i Cultural de Torà; el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià; el Centre d’Estudis de les Garrigues, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Construcció sense cap tipus d’aglutinant

Segons el responsable de l’Espai Llobregós, Josep M. Santesmasses, el sistema constructiu de pedra seca està basat en l’ús de la pedra com a únic material, sense cap tipus d’aglutinant. Té una estreta relació amb l’entorn agrícola i implica uns coneixements específics sobre com s’ha de treballar la pedra i la manera de construir. Incorpora sistemes complexos de drenatge i retenció d’aigües.