Tres de cada deu col·legis públics catalans no imparteixen l’assignatura de Religió i un 11% ni tan sols l’ofereixen, encara que la normativa obliga que els pares puguin elegir entre aquesta matèria i una alternativa. A més, la religió catòlica és la que copa aquesta assignatura, ja que només hi ha una presència residual de l’evangèlica i nul·la d’altres creences com la musulmana o la jueva. Aquestes són algunes de les conclusions que poden extreure’s d’un estudi elaborat per Núria Llevot, Jordi Garreta, Anna Mata, Jordi Domingo, Ramon Julià, Carme Molet i Olga Bernad, membres del Grup de Recerca i Anàlisi Social i Educativa (GRASE) de la Universitat de Lleida.
L’informe es basa en un qüestionari formulat als equips directius d’un total de 380 centres de Primària de tot Catalunya. Els resultats globals constaten que prop del 90% (el percentatge varia lleugerament segons es tracti del cicle inicial, mitjà o superior de Primària) imparteix la matèria alternativa, al voltant d’un 69%, religió catòlica, i un 1,1%, l’evangèlica. No obstant, l’assignatura de Religió sol tenir pocs matriculats, ja que només un 21% del total de l’alumnat la cursa, mentre que la resta es reparteixen entre l’alternativa (50%), matèries vinculades amb l’educació per a la ciutadania i valors (24%) i altres activitats (5%). El percentatge que cursa Religió és més alt a les escoles amb menys de 200 alumnes (que a les comarques a Lleida són la majoria excepte en la capital i alguns municipis), on és el 32%. En canvi, a les de 200 a 400, baixa al 19% i a les de més de 400, al 16%.
Els autors subratllen que l’ensenyament de les religions islàmica, evangèlica i jueva «són gairebé inexistents». Aquesta situació es produeix malgrat que el Govern central i els representants d’aquestes tres confessions van firmar un acord per equiparar el tracte que reben a l’escola i altres àmbits amb el de la catòlica.
A Lleida ciutat, la religió evangèlica sí que és present en alguns centres. Així, el passat curs dos professors impartien classes d’aquesta confessió a alumnes de cinc col·legis i tres instituts. En aquest sentit, el 75% dels enquestats responen que les religions s’han d’ensenyar fora dels centres educatius. Al ser preguntats per confessions concretes, el 15% diuen que la catòlica pot ensenyar-se al col·legi si hi ha demanda, un 8,9% creu que s’hauria d’ensenyar sempre i un majoritari 73,2%, que no s’ha d’impartir. Els que aposten per expulsar-la dels centres creuen majoritàriament que la diversitat religiosa s’ha de treballar al parlar de valors culturals i socials i d’història de les religions.
