10 coses que voldràs saber per afrontar casos de 'bullying'
Temps aproximat de lectura:
No hi ha vareta màgica. Ni solucions miraculoses. El bullying és un fenòmen que afecta cada cop més infants i joves i preocupa tant a famílies, com a educadors com a administracions, que intenten incidir sobretot en la prevenció de l'assetjament escolar. Un exemple és que el videojoc "Happy", ideat per la professora de pedagogia i psicologia de la Universitat de Lleida, Gemma Filella, per reduir el nombre de conflictes a les aules podria arribar a totes les escoles de Catalunya si les converses entre el departament d'Ensenyament i la professora fructifiquen. Tot i això, és un element que s'afegeix a les campanyes contra el bullying que arriben a infants i joves. Però sovint no influeixen en les persones que assetgen, perquè no es donen per aludides. Així ho pensa la psicòloga infantil Rosa Jové, que subratlla que ara per ara, "surt barat" fer bullying. "Les conseqüències són per a la víctima, que sol haver de canviar d'escola, mentre l'assetjador continua al mateix centre".
Així, afrontar el bullying no és tasca fàcil. Ni és responsabilitat d'un sol actor. Famílies, centres escolars i també l'administració han de tenir en compte alguns aspectes clau:
- Fer enquestes anònimes a les classes permet detectar problemes. Això permet al professorat conéixer què passa a la classe i dóna als alumnes la possibilitat d'explicar el que vulguin sense sentir-se assenyalats
- Instal·lar bústies anònimes pot ajudar a recollir casos que es mantenen ocults. És important trencar el "codi de silenci" que molts cops es dóna al voltant dels casos de bullying. De fet, tant la professora Gemma Filella com la psicòloga Rosa Jové, subratllen la importància de mobilitzar el grup neutral contra els agressors. Habitualment, segons Filella, hi ha 2 ó 3 persones a l'aula que pateixen i 4 ó 5 que fan patir. La resta poden actuar, però cal que tinguin eines
- Fer llistes d'incidències a l'educació primària evita minimitzar els episodis d'assetjament. En aquesta etapa són comuns frases com "són coses de crios". Però cal estar alerta. Si les agressions, les burles o les intimidacions es repeteixen, cal actuar. Escoltar els infants i fer un llistat de les queixes pot servir per avaluar objectivament si una actitud es repeteix massa cops
- Els assetjadors no reben càstics exemplars. La víctima sol acabar canviant de centre i vivint les conseqüències negatives de l'assetjament. En canvi, tal i com subratlla Rosa Jové, els assetjadors no solen haver de canviar d'escola ni tampoc se'ls obliga a fer teràpia.
- La teràpia famliar per als assetjadors pot contribuir a corregir conductes violentes també a casa. En alguns casos, els joves assetjadors responen a patrons familiars determinats. Una teràpia familiar pot ajudar tant a l'adolescent com a la família a gestionar millor les emocions i corregir algunes actituds violentes
- Les víctimes necessiten empoderar-se i el professorat i la família han de subratllar el seu valor. Tothom té un valor a la classe i cal que l'alumnat ho senti així per generar seguretat en les persones que pateixen o han patit assetjament escolar
- Identificar l'assetjador costa més que detectar la víctima. Filella i Jové coincideixen que sol ser més fàcil per a les famílies veure que el seu fill o filla està estrany, se sent trist o deixa de menjar o de sortir quan està patint bullying. En canvi, els assetjadors poden mostrar-se igual que sempre, perquè el problema no va amb ells. Sobretot, els anomenats "assetjadors instrumentals", que solen manipular la gent al seu voltant per no ser ells els que agredeixen directament. Els assetjadors "reactius" són els que tenen comportaments agressius per falta d'autocontrol i són més fàcils de detectar i de tractar, ensenyant-los a gestionar millor les emocions
- Al marge de víctimes o assetjadors, la resta també té molt a dir. Les famílies poden preguntar als infants i joves sobre la gent de la classe, si hi ha algú que no té amics, si veuen que algú se sent sol, quins companys són "diferents" i per què. Les famílies també poden informar al centre si sospiten que hi ha un cas de bullying tot i que no siguin directament afectades
- Important observar com se senten diumenge a la nit. El dia abans d'anar a classe pot ser un infern si pateixes bullying. Es poden donar situacions d'angoixa, d'ansietat, fins i tot reaccions físiques quan la pressió és molt alta només al mirar la motxilla preparada
- Observar les reaccions dels infants amb altres membres de la família pot ajudar a detectar assetjadors. Veure com tracten a germans o cosins i també com responen a certes preguntes, si senten indiferència davant el patiment dels altres o si utilitzen comentaris discriminadors són aspectes que poden determinar si un jove és o es pot convertir en assetjador
En defnitiva, l'educació emocional als centres és bàsica per donar eines al jovent per a que gestionin els conflictes. També les famílies han d'incloure el tema en les converses amb els fills ja sigui per detectar víctimes, assetjadors o bé per mobilitzar contra el bullying. I els infants i joves han de tenir possibilitats de dir el que passa de forma anònima sense que es minimitzi cap episodi de bullying.
Tothom tenim feina en aquesta lluita.
