35 anys de Txernòbil, l'accident nuclear que va enderrocar la Unió Soviètica

LLEIDACOM / Laura Gómez
27-04-2021
  • Preview Txernòbil
    Peu de foto: 
    Foto Igor Kostin

Fa trenta-cinc anys (1986) va ocórrer una de les catàstrofes nuclears més greus de la història.  El reactor 4 de la planta nuclear de Txernòbil va explotar, alliberant un núvol radioactiu letal. Es va estimar que els nivells de materials radioactius expulsats van ser unes 500 vegades majors que la bomba d'Hiroshima, en 1945.

La Unió Soviètica, encarregada en aquest moment de la planta nuclear, va reconèixer 31 morts (directes) d'aquest accident. Tot i que existeixen controvèrsies sobre la xifra total de les víctimes reals, s'estima que, encara el dia d'avui, hi ha morts prematures a Europa causades pels efectes de la radiació escampada.

El Comitè Científic de Nacions Unides sobre Efectes de la Radiació Atòmica (UNSCEAR) va estudiar els efectes en la salut a causa de l'accident nuclear de Txernòbil. L'informe afirma que dels 600 treballadors que es trobaven en la central nuclear la matinada del 26 d'abril de 1986, 134 van estar exposats a dosis molt elevades de radiació, dels quals 28 van morir en els tres mesos posteriors a l'accident després de ser diagnosticats amb Síndrome d'irradiació aguda. En el període de 1987 i 2004, van morir altres 19 treballadors dels 134 exposats a alts nivells de radiació.

Txernòbil
Foto Igor Kostin

Lluny de controvèrsies sobre els errors d'un sistema polític i econòmic en decadència, un fet irrevocable és que l'accident nuclear va marcar un punt d'inflexió en les fets i les polítiques internacionals. Aquesta catàstrofe mediambiental, amb conseqüències durant milers d'anys, i la suma de diversos fets històrics van impulsar a la ja afeblida Unió Soviètica cap al seu enfonsament total.

Anys enrere, els antics Aliats, Estats Units i la Unió Soviètica, després de derrotar a Alemanya i al Japó en la II Guerra Mundial (1945), es converteixen en potències hegemòniques de dos sistemes polítics i econòmics antagònics.

Les tensions polítiques entre els dos blocs desencadenen la Guerra Freda (1947 - 1991), un enfrontament ideològic, polític, social, informatiu i militar entre el bloc occidental capitalista i el bloc oriental comunista.

Amb el temps, l'evolució del sistema comunista i les seves decisions i influències en la geoestratègia politica mundial va deteriorant la seva credibilitat i la seva capacitat de millorar les condicions de vida de les seves poblacions, al punt que la Republica Democràtica Alemanya, pertanyent al bloc soviètic, ha de construir un mur a Berlín com a barrera per a evitar la fugida dels seus ciutadans cap a la veïna República Federal Alemanya tutelada pel bloc occidental.

En aquestes condicions de descrèdit social, econòmic i polític, la catàstrofe de Txernòbil i l'opacitat de la seva gestió, en la qual es va tractar d'ocultar importants mancances i errors culpables de l'aparell polític de l'URSS,  afegeix un definitiu desprestigi internacional i va ser el punt a partir del qual ja no va ser possible assegurar el futur del sistema soviètic. 

La privació de la llibertat i lliure mobilitat per part dels mandataris del Bloc Oriental cap als seus ciutadans, l'augment de les evasions per les fronteres d'Hongria i Àustria, les morts d'alguns civils i militars que van intentar creuar a l'altre costat del mur sense èxit i una declaració, per part del funcionari Günter Schabowski, sobre l'aixecament de les restriccions entre el Bloc Oriental i el Bloc Occidental de la ciutat i que entraven en vigor aquell mateix dia, van fer que desenes de milers d'habitants de la República Demòcrata Alemanya (RDA), el Bloc Oriental, s'encaminessin cap al mur i aconseguissin obrir els diferents punts d'accés cap a la República Federal d'Alemanya (RFA), el Bloc Occidental. La nit del 9 de novembre de 1989 va ser 'esfondrat' el Muro de Berlín, unint de nou la ciutat alemanya.

Amb el desgast de la guerra en Afganistán (1979-1989) y finalment, la caiguda del Muro de Berlín (1989) un dels símbols més rellevants de la Guerra Freda, la Unió Soviètica signa la seva sentència de declivi cap a la seva transformació.

En definitiva, l'accident nuclear de Txernòbil va marcar un important punt de gir accelerant la història, i propiciant un canvi geoestratègic en les relacions internacionals. Els fets van ocórrer en un moment on les potències mundials es trobaven en punts de màxima tensió, els ciutadans exigien que es complissin els seus drets, el comunisme mancava de força i la Unió Soviètica negava la gravetat de l'accident en la planta nuclear així com la magnitud d'aquell desastre mediambiental, la qual cosa va posar en evidència el descrèdit de l’aparat i la debilitat interna del sistema polític de l'URSS

En 1991, el secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Mijaíl Gorbatxov, entrega els poders de l'Estat Federal al president de Rússia. Així, la Unió Soviètica es dissol oficialment.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta