La Paeria ha commemorat avui el 50è aniversari de la constitució de l’Assemblea de les Terres de Lleida, plataforma del moviment antifranquista que va agrupar l’oposició política i sindical contra la dictadura en aquesta demarcació. L’acte, presidit pel paer en cap, Miquel Pueyo, a la sala Alfred Perenya, ha reunit antics membres i familiars d’integrants de l’Assemblea, representants d’institucions, partits polítics, sindicats i entitats de la societat civil.
En el seu parlament i referint-se als impulsors de l’Assemblea, Pueyo ha recordat la dedicatòria que Ventura Margó va fer en el llibre “La lluita per la democràcia: Lleida, 1960-1975: “A tots quants, en la negra nit, cregueren en la democràcia i lluitaren per fer-la realitat”.
“Avui no som aquí només per a la nostàlgia, som aquí per agraïment, per reconeixement, per fer una reflexió per assumir el compromís amb aquells objectius de la lluita antifranquista que encara no han estat assolits plenament i amb la voluntat de continuar amatents davant l’amenaça que suposa a tota Europa l’auge de l’extrema dreta, dels populismes reaccionaris, dels feminicidis, del racisme i de l’aporafòbia”, ha dit l’alcalde.
Les cançons Diguem no, de Raimon, i A Galopar, de Paco Ibáñez i Rafael Alberti, a càrrec de Joan Baró, han posat la nota musical a l’homenatge, que ha finalitzat amb la interpretació dels Segadors i amb el lliurament d’un obsequi a les persones que van ser part de l’Assemblea.
A l’acte ha assistit el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro i, en representació de l’Ajuntament, els tinents d’alcalde Sandra Castro, Montse Pifarré i Paco Cerdà i els regidors Ignasi Amor, Mariama Sall, Carme Valls i Jaume Sellés. Així mateix, han estat presents el delegat de la Generalitat, Bernat Solé, i el subdelegat del Govern, José Crespín.
La commemoració s’ha organitzat des del Àrea de Memòria Democràtica de la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida.
Conferència d’Antonieta Jarne
La historiadora Antonieta Jarne ha pronunciat la conferència sobre l’Assembla de les Terres de Lleida i el seu context històric. L’entitat es va constituir el 7 de febrer de 1972 a l’església de Santa Maria de Balaguer a imatge de l’Assemblea de Catalunya. En l’acte fundacional van intervenir Joan Colomines, representant l’Assemblea de Catalunya, Enric Farreny, Magda Ballester i Ventura Margó. Va reunir persones procedents de l’Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Segrià, i l’Urgell, a més de representants de Comissions Obreres, Comissions Pageses, Joves Democràtics, Dones Democràtiques, Front Nacional de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Malgrat estar sota influència predominant del PSUC, el 1974 l’Assemblea de les Terres de Lleida estava formada per membres del Front Nacional de Catalunya, PSUC, Partit Carlí Català, Partit Comunista d’Espanya (Internacional), Joventut Comunista del PSUC, Jove Guàrdia Roja, Comissions Obreres, Comissions de Pagesos, Assemblea d’Estudiants Pro-Assemblea de Catalunya i diversos intel·lectuals de perfil polític democràtic.
Entre les seves accions més destacades, cal assenyalar la campanya per realitzar una manifestació unitària per l’11 de setembre de 1972 al mateix temps que es promovien manifestacions locals a Agramunt, Balaguer, les Borges Blanques, Cervera, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega, Tremp i Vielha.
La conferència d’Antonieta Jarne ha recordat que l’Assemblea de les Terres de Lleida patí dos onades de detencions en participar representants seus a l’Assemblea de Catalunya. La primera, el 28 d’octubre de 1973, amb la caiguda dels 113 a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, entre els quals, els membres de la Comissió Permanent: Antonio Cantano, Jordi Carreres, Pere Culleré, Gregori Gallego, Celestí Regué, Miquel Àngel Sòria, Miquel Àngel Soriano-Montagut Marcos i Pere Terrado.
La segona gran onada fou el setembre de 1974 amb la caiguda dels 67 de l’Assemblea de Catalunya al convent de les Escolàpies de Sabadell, on va ser detingut el lleidatà Ventura Margó. Aquestes detencions juntament amb l’aparició en l’escena política de CDC i la forta identificació de l’Assemblea de les Terres de Lleida amb un perfil polític comunista feu que partits no marxistes com PSC-R o ERC no participessin activament de l’Assemblea, fet que debilità fortament el seu paper polític en el nou panorama institucional.
