L’Audiència de Lleida ha absolt el president de l’associació cannàbica Capri Club de Cappont d’un delicte contra la salut pública, pel qual s’enfrontava a una condemna d’un any i nou mesos de presó, al considerar que l’acusat “sempre ha actuat sense clandestinitat i amb el convenciment de la licitud i la legalitat duta a terme per l’esmentada resolució”. El tribunal, encara que estima parcialment el recurs presentat per Fiscalia, que no veia acreditat el consum compartit de la marihuana que al·legava la defensa, ratifica la sentència del jutjat penal 2 de Lleida.
L’Audiència aplica en aquest cas la figura de l’error de prohibició, que preveu l’article 14 del Codi Penal, i posa d’exemple una recent i similar sentència del Tribunal Suprem que assegura que “l’error se situaria en la situació equivocada per part dels acusats de què l’activitat que duien a terme de distribució de la droga entre els seus associats (…) assumien seriosament el compromís del seu exclusiu personal consum”.
De fet, l’acusat va assegurar a la vista oral que la plantació que van trobar en una nau de la seua propietat en la qual hi havia 506 plantes de marihuana era per a consum exclusiu dels socis de l’entitat, que actualment compta amb 180 integrants. Segons l’acusat, es tractava de varietats terapèutiques i amb un control exhaustiu del consum i del perfil dels socis.
El tribunal diu que l’associació va sobrepassar el “consum compartit” ja que “els socis tenien la possibilitat d’emportar-se la substància a casa, la qual cosa implica un evident risc de difusió (…), i pel fet d’haver creat una font de riscos que escapa de la seua possibilitat de control”. Tanmateix, determina que “cal admetre com a possible aquesta situació d’error que afectaria l’antijuricitat de la conducta enjudiciada, ja que és cert que l’associació no va actuar en la clandestinitat”. La Fiscalia també sol·licitava el pagament d’una multa de 25.000 euros.
El tribunal va considerar legal l’ús terapèutic de la substànci
Conrear marihuana amb finalitats terapèutiques tampoc és delicte per a l’Audiència de Lleida. El tribunal va ratificar el novembre de l’any passat la sentència absolutòria sobre l’horticultor de Balaguer Josep Pàmies, a l’estimar que les 89 plantes que hi havia a la seua propietat no eren per al tràfic de drogues sinó per “un cultiu compartit per persones perfectament identificades i consumidores de tal substància, i era per al seu autoconsum amb finalitats terapèutiques”. Fiscalia va sol·licitar que a Pàmies se li imposés una condemna de dos anys de presó i una multa de 16.000 euros per un delicte contra la salut pública. La jutge que el va jutjar va estimar que “la substància intervinguda era la pròpia per a l’autoconsum dels socis i per a finalitats terapèutiques” i el va absoldre en una sentència sense precedents.
