ACA analitza la principal causa dels danys provocats per la riuada de fa un any a l'Espluga de Francolí

L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet públics els resultats d'un estudi encarregat al Departament d'Enginyeria Civil i ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per analitzar la riuada del riu Francolí de l'octubre de 2019. Mitjançant diverses visites de camp entre el novembre de 2019 i el gener de 2020, l'entrevista a diferents testimonis i la captació de 1.300 imatges mitjançant un dron, s'han analitzat les principals causes dels danys provocats per l'avinguda. Una de les principals causes va ser l'arrencament de vegetació i arbres, calculat en 43.000 exemplars -14.000 m3 de fusta-, i en una superfície arrasada de terreny forestal de 160 hectàrees. 
Les zones ocupades per l'aigua durant l'episodi han coincidit amb els mapes d'inundabilitat elaborats per l'ACA. L'arrossegament de vegetació, sumat als elevats cabals d'aigua, hauria estat el principal factor per explicar els importants danys provocats per la força de l'aigua.

Cabals de fins a 1.200 m3/s

Durant la nit del dia 22 d'octubre de 2019, a la zona dels barrancs de Viern i Peguera, i dels rius Milans i Sec, es van registrar fins a 300 mm de pluja. Al ser precipitacions intenses, concentrades en un període breu de temps i caigudes sobre la part alta de la conca del Francolí, amb forts pendents del terreny, la crescuda del cabal als rius i barrancs abans esmentats va ser molt ràpida, així com la pujada dels nivells de l'aigua.

Les estimacions efectuades per la UPC apunten que a la zona del pont de la Palanca -l’Espluga de Francolí-, el cabal punta, provocat per retencions del cabals en algun punt aigües amunt, podria haver arribat, en el moment màxim, fins a 1.200 m3/s . Segons informa l'ACA, es tracta d'un punt on habitualment el riu porta un cabal d'entre 0,5 i 1 m3/s. Altres rius de la seva capçalera, com el Milans, també van registrar cabals molt superiors als habituals, amb 351 m3/s al seu pas per Vimbodí i Poblet -habitualment el cabal no supera els 0,5 m3/s).

Segons l'estudi, però, és improbable que torni a passar el mateix fenomen en la mateixa zona a curt i mig termini, ja que caldrien dècades per a restituir el bosc que fa un any va provocar els danys aigües avall.

Mesures recomanades

Una de les propostes de l'estudi de la UPC, que seran valorades per l'ACA en el marc del nou Pla de gestió dels riscos d'inundació a Catalunya, és la col·locació d'estructures a la llera del riu, consistents en una base de formigó enterrada amb unes pues -simulant la forma d’una pinta-, per retenir la vegetació. Segons l'ACA, aquesta mesura ja s'aplica en rius torrencials d'alta muntanya i evitaria a la conca del riu Francolí el tap en ponts sensibles a les poblacions aigua avall, evitant importants danys.

L'estudi desvela que la vinguda del Francolí va eixamplar de manera natural la llera del riu en alguns punts, un fet que no s'havia produït durant segles. En aquest sentit, i com una mesura estructural per adaptar-se i mitigar fenòmens extrems, es proposa eixamplar la llera aigües amunt del pont principal de l'Espluga, augmentar la capacitat de desguàs del pont de Can Cisquet a la Riba i el dels ferrocarrils a Montblanc per poder assumir el transport de vegetació, així com també enderrocar ponts inservibles i abandonats.

La investigació també planteja assenyalar amb plaques els nivells d'aigua assolits durant la riuada en els llocs més significatius: Molins de Can Guasch i dels Frares i la Font Major a l'Espluga, el Raval de Santa Anna a Montblanc, i el pont de Cal Cisquet a La Riba, a més de mantenir les plaques actuals de l'aiguat de 1994 en aquests punts.

Prop de 50 actuacions i 3,6 MEUR d'inversió

Arran dels danys provocats per la riuada de l'octubre passat, l'ACA va aprovar, per via d'emergència, prop de 50 actuacions a la conca del riu Francolí amb una inversió de 3,6 MEUR, pràcticament finalitzades. Molts dels treballs duts a terme, més enllà de restituir els danys a la llera o a les infraestructures de defensa existents, han inclòs tipologies més perdurables en el temps, amb l'objectiu d'adaptar-se millor a futurs fenòmens meteorològics extrems.