El poeta i activista cultural lleidatà Carles Hac Mor va morir ahir als 75 anys a Sant Feliu de Guíxols, on residia des de feia anys. Nascut a Lleida el 1940, Carles Hernández Mor, que firmava les seues obres com a Carles Hac Mor, és autor d’una extensa obra poètica, amb una quarantena de títols, a banda de conrear altres gèneres, com la novel·la, el teatre, l’assaig, el guió cinematogràfic i fins i tot el videoart. Hac Mor es va distingir també per practicar singulars gèneres d’invenció personal, com l’»escalaborn», la «paraparemia» i l’»hiposeptimí», que demostraven el caràcter de creador únic d’aquest escriptor. «Procuro que cada llibre que escric negui l’anterior», havia sentenciat Hac Mor, que deia practicar l’»antipoesia» i que, cansat del prefix «anti», va decidir passar a la «categoria inferior» d’»infrapoeta». El món de la cultura i les lletres catalanes van plorar la seua desaparició. La conselleria de Cultura va lamentar en un comunicat la mort i va manifestar el seu condol a la família. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, va subratllar que la riquesa de l’escriptura del poeta «naix de les paraules, paraules que de vegades li agraden tant i emborratxen fins a tal punt que les utilitza una vegada i una altra encara que no surtin als diccionaris».
Per la seua part, l’artista d’Àger Benet Rossell va recordar afectat l’amistat que l’ha unit a l’escriptor des de fa més de 40 anys. «Hem col·laborat en projectes conjunts a la Fundació Miró, en recitals i lectures de poesia des d’Àger fins al centre Pompidou de París», va comentar Rossell lamentant «la pèrdua d’un amic que trobarem molt a faltar». L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar la implicació d’Hac Mor en multitud de projectes culturals a Lleida, amb el Museu Morera, l’Escola Municipal de Belles Arts i oferint conferències i recitals poètics. L’edil de Cultura, Montse Parra, va afirmar que Lleida li dedicarà un homenatge en col·laboració amb els poetes de Lleida, amb els quals es posarà en contacte ben aviat. L’activista cultural de Tàrrega Xavier Garcia va anunciar la pròxima publicació del segon volum de l’obra completa de l’escriptor, amb una àmplia selecció de poesia i també l’assaig Despintura del jo, guardonat el 1998 amb el premi Joan Fuster. El poeta Carles Maria Sanuy el va definir com «un dels poetes contemporanis més importants de la llengua catalana des de la perspectiva de l’heterodòxia». Josep Borrell, poeta i director dels serveis territorials de Cultura, va recordar que «va treballar el llenguatge fins a l’extrem», mentre que el galerista Sebastià Petit va rememorar el seu sentit de l’humor i l’exposició conjunta que va protagonitzar al costat d’Àngel Jové i Benet Rossell el 1989 a Lleida. El poeta Txema Martínez el va qualificar com «un etern heterodox de la poesia i l’art, amb una veu pròpia».
