Teresa Pàmies anomenava agitadors de consciències les i els mestres de la República que van fer de les terres de Lleida un niu de renovació pedagògica. És precisament aquest qualificatiu el que dóna títol al llibre del mestre i sindicalista, Javier Giménez Gracia.
Publicat per Edicions de la UdL a la col·lecció ‘Memóres’ de la unitat d’Arxiu i Documentació de la Universitat de Lleida (UdL), Agitadors de consciències és un relat a mig camí de la història i la ficció que mostra les experiències personals i professionals d’uns docents imaginats, el Martí i la Maria, convençuts que l’educació i la cultura eren imprescindibles per a l’avenç social. La novel·la explica el què va suposar l’adveniment de Segona la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició democràtica, sobretot pel que fa al sistema educatiu. El grup Batec, l’Escola Activa i el mètode Freinet, la Federació dels Treballadors de l’Ensenyament (FETE), les Missions Pedagògiques, les Milícies de la Cultura, les Brigades Internacionals, la vida als camps de concentració, l’exili, el retorn a la Lleida de la postguerra i la repressió, fins arribar als dubtes, esperances i contradiccions de la transició a la democràcia.
Seguint la trajectòria del Martí, mestre freinetià i la Maria, mestra a l’Aula Montessori, van apareixent els noms dels veritables mestres protagonistes d’aquella època – Dolors Piera, les germanes Úriz, Frederic Godàs, Hortensia Vallejo, Isidor Boix, Josepa Reimundi, Herminio Almendros, Carolina Zavala, Josep Barrull, Ramon Costa Jou, entre altres- i que, en la segona part del llibre es ressenyen en un glossari. Ha estat la recerca bibliogràfica, les xarxes socials, la visita als arxius -entre ells el de la UdL–, les fonts particulars, orals i escrites, les que han fet possible aquest llibre, en edició bilingüe català-castellà en el format paper i com a e-books en cada idioma.
Agitadors de consciències pretén recuperar la memòria un temps engrescador de canvis i d’esperança i d’uns docents lleidatans que foren condemnats a la repressió, l’exili i l’ostracisme pel règim franquista. «Rescabalar-los de l’oblit i del dol que els seus descendents han patit», afirma la coordinadora de la col·lecció ‘Memóres’ i arxivera de la UdL, Pepita Raventós Pajares, que remarca la importància de continuar treballant en el Fons de l’Escola Normal de Lleida (1841-1950) de la UdL per completar la història de les nostres comarques i fer emergir les i els seus protagonistes.
