Algú s’ha parat a escoltar el so de les formigues? L’artista lleidatana Agnès Pe (1985) sí. I a més, l’ha convertit en una peça d’art, concretament en l’espectacle acústic Hormiggagedon, i una de les últimes representacions va tenir lloc la setmana passada a la Casa Encendida de Madrid davant d’un entregat públic infantil, malgrat que l’obra no està concebuda per a nens. No es tracta d’un concert tradicional, sinó una experiència sonora en la qual les formigues són les protagonistes ja que generen so amb el seu propi moviment.
L’artista atansa els invertebrats als micròfons i amplifica amb altaveus el soroll que fan a través de la fricció quan es mouen. Això implica que el públic pren consciència que aquests animals també sonen. I és que segons va explicar ella mateixa, està molt interessada en l’“escolta atenta”, terme que la compositora i investigadora pionera en l’electrònica Pauline Oliveros va treballar tota la vida per conscienciar sobre l’escolta a l’entorn més pròxim.
L’escolta atenta implica, per a Oliveros, fer atenció als camps vibratoris tant en persones, animals, minerals i coses. “Hormiggagedon és més que un concert, és una experiència sonora”, va dir l’artista, que confessa que tot i que l’obra no va ser pensada per a nens, a Madrid es van divertir de valent.
Pe, que precisament participa en la mostra col·lectiva que s’inaugura avui a La Panera, Els marges, d’una part de l’Arxiu Javelina (encara que no amb Hormiggagedon, sinó amb una altra instal·lació sonora, LRAX: Light Range Acoustic Xenomorph), és llicenciada en Comunicació Audiovisual. Investigadora i musicòloga autodidacta, s’interessa per l’excepció, el que voreja els marges socials, amb especial atenció a l’entorn generador de continguts sonors a través d’internet.
