Aquest dissabte s’ha celebrat la inauguració del nou altar major de l’església de Sant Antolí, un cop han finalitzat les tasques de restauració que ha impulsat l’Ajuntament d’Aitona al llarg de les darreres setmanes. A l’acte hi han assistit l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol; i el Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez Valls.
L’objectiu d’aquesta actuació a l’altar major era garantir l’estat de conservació i dignificar aquest element religiós d’alt valor simbòlic. Els treballs han anat a càrrec del restaurador Ramon Solé, qui ja va encapçalar els treballs de restauració duts a terme a l’ermita de Sant Joan, i a qui el consistori agraeix i posa en valor la seva tasca.
Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, explica que “l’església de Sant Antolí és un dels nostres tresors més preuats i un actiu religiós, patrimonial i turístic de molta rellevància i d’enorme significança per al poble i per al nostre territori. Actuacions com aquesta ens permeten seguir dignificant aquest espai”.
L’església de Sant Antolí i el retaule major
Dins la ruta guiada «Passejada pel nucli antic» de Fruiturisme l’església de Sant Antolí és el darrer espai patrimonial que es visita i que dona cloenda al recorregut. Tant la façana d’estil barroc com els diferents espais, altars i retaules de l’interior de l’església permeten conèixer la història, la cultura i les diverses llegendes i tradicions del municipi.
El retaule original era d’estil barroc francès, obra de l’escultor Lluís Bonifàs i Massó (1730–1786), hereu d’una nissaga d’escultors procedents de Barcelona i figura cabdal de l’escultura barroca catalana. Es tracta d’un artista de gran categoria, ja que en la seva obra uneix tècnica depurada, concepció mística i ideologia acadèmica. L’any 1763 va assolir la categoria d’Acadèmic de mèrit de la Real Acadèmia de San Fernando a Madrid (cal tenir en compte que en el segle XVIII només hi va haver quatre escultors catalans que aconseguiren ser acadèmics). Al retaule hi figurava l’escut Ducal dels Medinacelli.
Al 1936, durant la Guerra Civil, l’església d’Aitona va ser profanada, cremada i van destruir tant el retaule barroc com l’orgue que hi havia al cor. El 1890 es va fer una reforma de l’església i se’n va fer una altra al 1950 desprès de la guerra del 1936-39. Des de final de la guerra fins el dia de Sant Josep de 1956, Sant Gaietà va ser l’església d’Aitona, dia que es va consagrar per segona vegada.
El retaule actual és d’aquesta època, una obra magnífica, decorada amb pa d’or, imitant al Barroc. Presidint el retaule trobem tres figures: al centre, el patró Sant Antolí; a la seva dreta, Sant Antoni de Pàdua; i a la seva esquerra, Sant Francesc Xavier.
