Alarma per l'augment de suïcidis a les presons catalanes

ACN
11-07-2021
  • Alarma per l'augment de suïcidis a les presons catalanes
    Peu de foto: 
    Imatge d'arxiu (Miquel de Santiago)
  • Alarma per l'augment de suïcidis a les presons catalanes

L'augment de suïcidis a les presons catalanes en els últims temps, especialment els de dones i els de presos en règim tancat, preocupa a la Conselleria de Justícia i a entitats de drets humans. La mitjana de suïcidis els últims anys era de 7 o 8 casos anuals d'entre 8.300 reclusos. Però el darrer any i mig s’observa un "preocupant i alarmant" increment, segons Justícia, que admet que té a veure amb la situació de la pandèmia covid-19 i el conseqüent aïllament dels interns dins dels centres i a la restricció de sortides i visites. El 2019 hi va haver set morts per suïcidis, el 2020 n'hi va haver onze, i aquest 2021 ja n'hi ha hagut vuit, dos per part de dones i dos en règim tancat. Això ha fet pensar noves mesures per reduir aquestes xifres.

Segons dades a les quals ha tingut accés l'ACN, dels set suïcidis del 2019, quatre van ser en Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), on van a parar els presos sancionats o els classificats en primer grau per la seva perillositat. D'aquests quatre, dos van ser al DERT de Brians 1, un al de Quatre Camins i el quart al de la presó de Joves, a la Roca del Vallès. El 2020 hi va haver onze morts per suïcidi, quatre dels quals en aïllament: tres a Brians 1 i un a la presó de Joves. Finalment, aquest 2021 hi ha hagut de moment vuit suïcidis, incloent els tres de les últimes setmanes. Dos dels suïcidis han estat en règim tancat: un a Brians 1, la jove de 19 anys de fa uns dies, i l'altre a la presó de Mas d'Enric al Catllar (Tarragonès).

D'aquests suïcidis en presons catalanes, el 2019 tots van ser d'homes, el 2020 només hi va haver una dona, que no era al DERT, i aquest 2021 ja s'han suïcidat dues dones, una de les quals la jove del DERT de Brians 1. Les dones representen el 7% de la població reclusa i en general els suïcidis a la presó seguien una proporció similar, tot i que aquest 2021 ha augmentat, tot i que en ser xifres petites costa extreure'n conclusions. En la població general els intents de suïcidi són més nombrosos en dones, però la mortalitat en suïcidis és tres cops més alta en homes, perquè solen utilitzar mètodes més letals.


Maria Irigoien: "La prevenció del suïcidi és possible, ha de ser un compromís de tots"

La psiquiatra Maria Irigoien.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha dit aquesta setmana al Parlament que s'investigaran les morts per suïcidi cas a cas, intentant extreure'n conclusions i possibles aprenentatges per tenir més eines de prevenció en el futur. De fet, la mateixa Ciuró va admetre que l'última jove que es va suïcidar fa uns dies a Brians 1, segurament no hauria d'haver estat a la presó sinó tractada psiquiàtricament en un altre tipus de centre. Entitats com Irídia, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB o l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya també han demanat una revisió del model d'aïllament i reclusió estricta d'alguns presos, investigacions exhaustives i millores dels protocols. També els sindicats de funcionaris de presons admeten que algunes condicions de vida dels presos no afavoreixen la salut mental.

Els estudis sobre la població penitenciària indiquen l’existència d’una taxa de suïcidis vuit vegades més gran als centres penitenciaris que en la població general. Cal tenir en compte, però, que la privació de llibertat és una situació estressant extrema, i que a més, entre la població reclusa, el volum de persones amb problemes de consum de drogues, problemes de salut mental i experiències traumàtiques, també és òbviament molt superior. De fet, el 60% dels interns tenen algun problema de salut mental, trastorn o malaltia, i que pot anar associat a altres problemes, sobretot drogoaddiccions. El 40% dels reclusos es medica per algun d'aquests problemes mentals.

El perfil general dels interns amb problemes de salut mental era, abans de la pandèmia, un home d'entre 30 i 40 anys, amb trastorn d'ansietat o de la personalitat, depressió o esquizofrènia. La meitat dels casos estan vinculats a l'abús de drogues com el cànnabis, la cocaïna o l'heroïna. Són pacients que sovint fan un mal ús dels fàrmacs i mostren resistència per seguir el tractament que prescriuen els metges. Els casos més greus afecten al voltant del 2% de la població penitenciària i requereixen l'hospitalització dels interns, que poden estar ingressats entre deu dies i dos anys, en funció del tipus de patologia i la seva evolució.

Segons les últimes Estadístiques Penals Anuals del Consell d'Europa (SPACE), amb dades del 2019, per tant abans de la covid, la taxa de suïcidis per cada 10.000 interns és de 7,2 a Catalunya, força per sota dels 8,6 de la resta de l'estat espanyol, i també millors que països com Portugal (8,6), Itàlia (8,7), Alemanya (9,1), Anglaterra i Gal·les (10,1), França (17), Noruega (19) o Dinamarca (21,7). Dels països de la Unió Europea, només Polònia, amb 2,7, i Finlàndia, Grècia i Hongria, amb 3,6, tenen taxes de suïcidis inferiors a la catalana. De fet, la mitjana del Consell d'Europa està en 25,1, però la mediana, el valor central de la cinquantena de territoris analitzats, és de 5,2.


Les temptatives de suïcidi creixen un 27% en menors durant el 2020

Les temptatives de suïcidi creixen un 27% en menors durant el 2020

Suïcidis als DERT

La proporció de casos de suïcidi en situació de règim tancat o compliment de sanció d’aïllament s’ha mantingut estable al llarg dels anys, i els motius tenen a veure amb les característiques altament restrictives de la situació i l’estat emocional i cognitiu que solen presentar les persones internes a les quals cal aplicar aquest règim. No obstant, la Llei Orgànica General Penitenciaria (LOGP) regula les condicions en les que a una persona se li pot aplicar l’aïllament. En tots els casos, els professionals dels serveis sanitaris han d’autoritzar explícitament aquest aïllament, valorant si existeixen raons sanitàries que facin que la persona no estigui en condicions de complir-lo.

Pel que fa a l’aplicació del règim de vida tancat, la LOGP disposa que les persones que han de complir la pena en un regim tancat per la seva perillositat extrema o inadaptació al règims ordinari o obert, no han de presentar cap tipus d’anomalia o deficiència que impedeixi el compliment en aquest règim de vida especial. En aquest sentit, si des de l’estudi de la personalitat del subjecte o de l’estat de salut físic o mental es desaconsella l’aplicació d’aquest règim de vida, no s’aplicaria o se suspendria immediatament.

El gener d'aquest any s'ha creat un grup de treball per a la prevenció del suïcidi als DERT i els departaments de sancionats, consensuant un seguit d’actuacions coordinades entre tots els col·lectius professionals intervinents, que s’estan implementant. Així, es prenen mesures per reduir o suspendre l’aplicació del règim tancat o les sancions d’aïllament, en els casos en que es detecti inestabilitat emocional greu, patologia mental en fase aguda, programa de prevenció de suïcidi activat, malaltia orgànica greu, discapacitats intel·lectuals, dèficits funcionals, casos especialment vulnerables, o qualsevol altre cas argumentat pels serveis sanitaris o a proposta dels equips multidisciplinaris.

D’altra banda, la circular 2/2017 del Règim Tancat, molt criticada pels sindicats per considerar-la massa laxa, diu sobre els criteris d’aplicació del règim tancat: “Sempre que l’equip multidisciplinari detecti indicis de problemàtica psiquiàtrica, es demanarà valoració als serveis mèdics per conèixer si la conducta està directament relacionada amb un trastorn mental greu que requereix tractament psiquiàtric en una unitat especialitzada”.


Visibilitzar el drama dels suïcidis per prevenir-los

 

Pel que fa a mesures ambientals a garantir en aquests departaments, s’està estudiant la introducció de canvis estructurals que permetin impossibilitar l’accés a estructures físiques que permetin l’enforcament, augmentar la ventilació i la lluminositat a les cel·les, ús de llençols de paper, retirada sistemàtica d’objectes perillosos o millores de condicionament, entre altres. Les mesures d’intervenció en aquestes unitats consisteixen en la dotació d’equips multidisciplinaris complerts que atenguin de manera intensiva i integral a aquestes persones, priorització perquè totes les activitats lúdiques, de rehabilitació, formatives, esportives, i de convivència es facin en grup, afavorir les comunicacions familiars (especialment les telefòniques i telemàtiques), oferir una atenció d’acollida urgent, facilitar l’accés a estímuls externs en l’espai de la cel·la (música, televisió, llibres), escurçar els terminis d’aplicació d’aquest règim segons les indicacions de la circular que el regula, i proporcionar als interns expectatives de futur (realistes i acompanyades) alhora de donar-los un suport emocional efectiu.

A més, per tal de donar compliment a l’esmentada circular, la comissió tècnica de seguiment de salut mental ambulatòria, formada per representants dels serveis penitenciaris, els serveis d’atenció primària i els serveis de salut mental, va acordar actuacions per atendre a les persones que es troben en situació d’aïllament perllongat. Entre d’altres accions es protocol·litza una visita inicial d’acollida i avaluació per part dels serveis d’atenció primària a les 24 hores següents de l’inici, visites periòdiques especialitzades (mínimes una al mes) i programació de la intervenció si s’escau. El reglament penitenciari estableix que els serveis mèdics del centre han de programar visites periòdiques i han d’informar al director sobre l'estat de salut dels presos en aïllament.

Mesures preventives

Les actuacions dels serveis penitenciaris pretenen disminuir la mortalitat per suïcidi, augmentar la supervivència dels reclusos atesos per conducta suïcida i prevenir la repetició de nous intents d'autòlisi.

L'1 de juny del 2019 va entrar en vigor la primera versió del programa de prevenció de suïcidis, que es va activar en 789 ocasions per a 620 interns diferents. El 3 de maig passat va entrar en vigor la segona versió del programa que ha unificat els criteris d'activació i de valoració de risc. Des d'aleshores s'ha activat per a 168 interns diferents.

El 8 de juny passat es va introduir i generalitzar a tots els centres el procediment de mesures de protecció personals a aplicar en els casos d'interns que posen en perill la seva integritat física i que no són detectats pels programes de prevenció de suïcidis ja que no compleixen els criteris d'inclusió. Sovint es consideren conductes manipulatives, instrumentals o usades a mode de pressió i per cridar l'atenció sobre alguna necessitat o desig particular. Aquest procediment dona pautes a les direccions dels centres per prendre mesures per prevenir i atendre aquestes situacions.

Es reforçarà la prevenció general i la individualitzada dins dels programes d'intervenció. També es treballarà la prevenció de recaigudes amb programes com N'Viu i STEPPS, orientat a persones amb conductes autolesives diverses tot i que no siguin intents de suïcidi. Per últim, es reforçarà l'anàlisi dels suïcidis per prevenir altres morts, amb traspàs d'informació i introduint la figura dels interns de suport.

El 2017 es van ampliar un 60% els equips de salut mental permanents a les presons i els centres de justícia juvenil, amb psiquiatres, psicòlegs clínics, infermeres especialitzades en salut mental i terapeutes ocupacionals, i arribant als 285 professionals: 66 infermeres, 18 psicòlegs clínics i 29 psiquiatres, entre altres. També es van ampliar els llits, passant de 136 a 209, per als casos més greus, sobretot a la unitat hospitalària psiquiàtrica penitenciària de Brians 1, gestionada per professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu i amb urgències les 24 hores del dia. Brians 2 i Quatre Camins també disposen de llits de rehabilitació i per a llarga durada. Aquetes unitats atenen condemnats penalment però també les persones inimputables penalment a causa de la seva malaltia mental que han estat condemnades a internament psiquiàtric per haver comès algun delicte. Els adolescents són tractats a la unitat terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers, a Mollet del Vallès.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Penses que s’hauria d’obrir l’oci nocturn?