Maria Irigoien: "La prevenció del suïcidi és possible, ha de ser un compromís de tots"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
10-09-2018
Actualitzat: 11-07-2021 12:53
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Maria Irigoien: "La prevenció del suïcidi és possible, ha de ser un compromís de tots"
    Peu de foto: 
    La psiquiatra Maria Irigoien.

El suïcidi és la primera causa de mort no natural, per davant dels accidents de trànsit. Això és així des del 2008 i coincideix amb la posada en marxa de mesures per reduir els sinistres a les carreteres. El nombre de suïcidis s'ha mantingut, sense augmentar i tampoc disminuir. A la província de Lleida, anualment es trauen la vida entre 42 i 45 persones. És una xifra que respon a una taxa més baixa que a altres territoris. Maria Irigoien, psiquiatra experta en aquest tema està al capdavant de la consulta de risc suïcida de l'Hospital Santa Maria de Lleida i explica que no hi ha estudis que expliquin perquè, proporcionalment, aquí se suïcida menys gent que a altres llocs. L'esforç dels professionals actualment se situa més en la prevenció. I és que "la prevenció del suïcid és possible" insisteix Irigoien. De fet, fa 4 anys que ho estan comprovant. El factor de risc més gran per fer un intent de suïcidi és haver-ho intentat abans i des que es va posar en marxa aquesta consulta, l'any 2013, la reincidència ha passat de ser del 35% al 14%.

En tot aquest temps, a la consulta han atès 550 persones. D'aquestes, 2 s'han acabat suïcidant. La psiquiatra dóna per bona aquesta xifra, tot i que creu que cal anar més enllà i ara el repte és aconseguir que l'atenció primària detecti possibles conductes suïcides i les derivi a la consulta per poder fer el seguiment intensiu.

  • Què feu en la Consulta de Risc Suïcida del Santa Maria?

Atenem a persones que han fet un intent de suïcidi. No podem anar porta per porta atenent a tothom, així que ens centrem en el col·lectiu que té més risc, que són els qui han intentat suïcidar-se abans. Passen per la nostra consulta i se'ls hi fa un seguiment de com a mínim 3 mesos amb visites setmanals. És una imitació del Código 100 de Madrid, on vaig estar treballant amb el Dr. Baca. L'avantatge d'aquest seguiment és que és intensiu. Es pot incidir molt en la prevenció de recaiguda, identificar els símptomes que han portat a aquest punt i també evita la psiquiatrització de per vida. El 51% d'aquests pacients els derivem a l'atenció primària en uns mesos. Així s'aconsegueix més implicació multidisciplinar i es dóna més cobertura.

  • El suïcidi és actualment un problema social?

Sempre ho és. Un intent de suïcidi genera molt malestar i por a l'individu, l'entorn familiar i també a la societat. És una conducta que difícilment podem entendre, respon a molts factors: biològics, socials, psicològics, ambientals... i és difícil atacar-los.

  • El fet que se'n parli poc afegeix dificultat?

No. El problema seria que no se'n pogués parlar. I jo crec que sí que es pot. No es tracta que cada dia donem tombs sobre el mateix, però s'ha de poder integrar una persona després que s'hagi intentat treure la vida.

  • Afrontem bé el problema socialment?

Socialment afrontem bé poques coses. Però crec que hi ha una major inquietud sobre el suïcidi. Per part de l'administració, hi ha una major concienciació. Des del 2015 s'ha aplicat el Codi de Risc Suïcidi que és d'obligat compliment i comporta que les persones adultes que tinguin una conducta suïcida, rebin atenció psiquiàtrica en un màxim de 10 dies i en el cas dels menors, en menys de 70 hores. No tenia cap sentit el que es feia abans, en què podien passar 2 mesos sense veure al pacient que s'havia intentat suïcidar. Poden passar moltes coses en 2 mesos. Ara, els metges no estan tan desemparats i es fa un esforç per promoure la formació, donar continuïtat a la consulta, posar els recursos per poder treballar, etc. Hi ha més implicació.

  • Quin és ara el repte?

Consolidar aquesta feina. I implicar més a l'atenció primària. Més de la meitat de les 40 persones que se suïciden anualment a Lleida no han passat abans per una consulta psiquiàtrica. Però sabem que el 70% havien passat en els tres mesos previs pel seu metge de capçalera explicant algun tipus de malestar. Potser cansament, dificultats per dormir... Potser no van amb un cartell a la front, però cal estar atents. Aquí tenim una alerta molt important i els metges de primària tenen les eines per identificar aquests pacients i derivar-los a la Consulta de Risc Suïcida.

Els metges de primària han de ser els sherifs. Si ells no detecten res, nosaltres no arribem ni a veure aquestes persones. Dels 550 pacients que han passat per la consulta, el 12% provenen de l'atenció primària, que ha detectat un intent de suïcidi. Si ens deriven més pacients, podem reduir la xifra.

  • Hi ha un perfil de persones que se suïciden?

Sí. Homes, de mitjana edat (43 anys és la mitjana), amb tendència depressiva i problemes amb el consum d'alcohol. Hi ha tres vegades més homes que dones que s'acaben suïcidant. En canvi, en els casos d'intents de suïcidi, passa a l'inrevès. Els homes utilitzen mètodes més letals. A més, porten pitjor l'atur, hi ha una idea social que són els homes els que han de portar ingressos a la família, també tenen més dificultats per gestionar les emocions negatives, els sentiments i també per demanar ajuda.

Al contrari del que es pensa, quan hi ha moments de dificultat, l'afany de supervivència prevaleix, és protector i influeix. No hi ha xifres que demostrin que la crisi econòmica ha fet augmentar els suïcidis.

  • Algun consell quotidià?

Demanar ajuda. A qui ens envolta, als metges d'atenció primària, als serveis d'urgències... i també oferir ajuda. Si veiem algú en situació de fragilitat, de pèrdua, des del punt de vista econòmic o també social, afectiu, si veiem que té una evolució negativa, un quadre de tristesa, d'aïllament, de ruptura biogràfica. No hem de tenir por de preguntar: "com et va?, tens esperança? se te n'està anant de les mans?..."

La conducta suïcida no es desperta d'un dia per l'altre, cal saber veure'n l'evolució: pot ser que algú canviï d'hàbits dins d'un quadre de desesperança. Pensar en morir no està tan lluny, no cal que es passin tantes etapes, és un camí possible de fer. I de la primera etapa que és pensar-hi a intentar-ho, no hi ha tant tros. Moltes de les persones que se suïciden no tenien ni antecedents ni intents previs. Per això és important detectar-los a l'atenció primària.

  • Quin és el missatge que cal donar?

Que prevenir el suïcidi és possible. És la complicació més important dels transtorns mentals. I ha de ser un compromís de tothom fer-hi front.

Comparteix

També t'interessarà