Alba Sentís, o com les artistes salvaran el món

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
26-07-2019
  • Alba Sentís, o com les artistes salvaran el món

L’art, en totes les seves vessants, esdevé una de les millors formes per expressar allò que pensem i sentim. La majoria d’artistes tenen la missió de traslladar-nos la seva visió sobre el món, de tot el que ens envolta, i de la gent que l’habitem. Necessitem creure fermament en nosaltres mateixos i deixar-nos emportar pels impulsos creatius. Tant senzill és dir-ho com difícil és aconseguir-ho. L’Alba Sentís dibuixa des que té capacitat per agafar un llapis

Una conversa de bar entre ella i un amic marcaria per sempre el devenir. Asseguts a la barra i acompanyats de fredes cerveses, ambdós comentaven el canvi climàtic i la situació insostenible (en tantíssims àmbits) que vivim en la societat actual. La incipient artista sobre la que avui escrivim “tenia la sensació que no estava fent res per canviar les injustícies” i dubtava sobre si algú seria capaç de revertir la situació. La resposta a aquest plantejament canviaria per sempre la seva visió sobre el paper de l’art i els seus agents. “Els i les artistes són la nostra principal esperança. Pintors, escultors, poetes, escriptors, fotògrafs, músics, cineastes... Tots ells tenen el poder de transmetre emoció a la gent, i aquesta és l'única cosa que ens pot salvar”, li digué el seu amic. Aquesta sentència seria el detonant que va convèncer l’Alba a mostrar al món tot el seu art. D’aquesta manera, “vaig entendre que podia aportar el meu gra de sorra fent allò que més m'agrada”.

Parlem d’una persona alegre, positiva, senzilla, inquieta i amb molta curiositat. Sempre li ha agradat aprendre, tant de l’art i de les tècniques com de les persones i diferents cultures. Nascuda a Lleida l’any 1989, va marxar a Tarragona a estudiar el grau en Publicitat i RRPP a Tarragona. Al 2012 va decidir emigrar a Edimburg, on hi vivia la seva germana i on va cursar estudis d'Art i Disseny. L’any següent, va pensar en començar un nou curs d'Il·lustració, però ho va deixar estar durant uns anys. Després, al 2016, va anar a viure a Florència, fins que l'any passat va decidir tornar per estudiar un Postgrau d'Il·lustració a l’EINA (Centre Universitari de Disseny i Art) de Barcelona. Anant i tornant del Segrià a la ciutat condal, finalment va decidir quedar-se a terres de Ponent. 

“No recordo exactament quan vaig començar a dibuixar, però diria que ho faig des que tinc capacitat d'agafar un llapis”. La seva família tenia un negoci de mobles i decoració i s’hi passava algunes tardes. Recorda com el seu avi i el seu tiet dibuixaven a l’estudi, com traçaven les pinzellades, una escena que l’Alba va començar a imitar. “Agafava qualsevol paper i llapis, i m’hi passava hores”. Ja de ben petita, sobretot durant els estius, demanava als seus pares que la deixessin apuntar-se a cursos de dibuix i pintura, des de llavors és el que més li agrada fer.

Li hagués agradat fer Belles Arts, però no s’hi va decantar per les poques sortides professionals. Una dia llegia que per tal que una persona fos considerada artista, havia de tenir la voluntat de mostrar la seva obra al públic. I la realitat és que, a ella encara li costa considerar-se com a tal, perquè, fins fa ben poc, l’Alba tenia les seves obres amagades en un calaix i molt poques persones coneixien aquesta faceta. El fet de viure a Florència i treballar en un museu envoltada de les obres de Caravaggio, Raffaele i Botticelli, entre d’altres, fou un dels factors que la va motivar a continuar amb els estudis artístics. “Això em va portar a conèixer persones amb diferents inquietuds artístiques, com il·lustradors, pintors, escenògrafs, escultors, poetes o fotògrafs”. Poc a poc, va anar perdent vergonya per exhibir allò que dibuixava i la gent del seu voltant “sempre m'animava a continuar creant”.

Tot i que l'estil de l'Alba no està del tot definit, podem afirmar que incideix molt en temes ambientalistes, animalistes i feministes. És un punt que definirà passats els anys, fixant la vista enrere a la seva trajectòria. El feminisme i l’ambientalisme ocupen una posició principal a la seva vida. Es manté informada per entendre millor el món en què vivim i, com tothom, hi ha moltes coses que li agradaria canviar. És per això que des dels últims anys intenta millorar en l'àmbit personal i viure la seva vida en coherència amb allò que pensa. 

Li agrada molt experimentar amb tots els materials, vells i nous, i aprendre tècniques innovadores. En els últims mesos ha estat aprenent sobre il·lustració digital, a la qual li troba molts avantatges, però la realitat és que li agrada molt treballar amb paper, tintes i aquarel·les. Els seus gustos abasten un ampli espectre d’estils i autors/es. “M’agrada molt l'obra de Salvador Dalí, Louise Bourjois, Frida Khalo, Charlotte Salomon... També d'il·lustradors com Paula Bonet, Sonia Alins o Emil Ferris”.

La seva primera exposició s’inaugurava a principis d’aquest 2019, a l'espai Bucks d'Enne Perruqueria, a Lleida, en col·laboració amb la revista Plec. “Va ser tota una experiència per a mi i agraeixo moltíssim haver tingut aquesta oportunitat”. Recentment, hem pogut veure com l’Alba participava en l’exposició col·lectiva del Postgrau en Il·lustració Creativa i Tècniques de Comunicació Visual a l'Espai Barra de Ferro de l’EINA (Centre Universitari de Disseny i Art) de Barcelona, una mostra que es mantindrà oberta al públic fins al 6 de setembre. 

Últimament ha estat molt concentrada en els projectes del postgrau, però de ben segur que no tardarem en veure diversos projectes personals que té en ment. “M'ha costat moltíssim mostrar el que faig al públic, però ara me’n alegro molt d'haver sortit de la meva zona de confort. Poc a poc vaig agafant més confiança en mi mateixa, i aquest és un dels reptes més grans als que m’he enfrontat”. 

En el seu temps lliure li agrada descobrir noves cultures, llocs i disciplines, tant en l'àmbit artístic, gastronòmic o social. "Tinc molta curiositat pel món i em considero un cul inquiet, però també gaudeixo molt cuinant, llegint, escoltant música i sobretot pintant i dibuixant". "Crec que per ser feliç només cal estar bé amb un mateix, viure i prendre decisions en coherència amb els nostres ideals".

En aquest sentit, la curiositat sempre ha estat una constant en la vida de l'Alba, tan en l'àmbit personal com en l'artístic. "Crec que no s'han de perdre mai les ganes de descobrir i d'aprendre". Pensant en el futur, no s'imagino ni vol pensar massa en com i on s'hi trobarà, però una cosa té ben segura, i és que li agradaria seguir dibuixant, "el què, el on o el com no importen".

Més notícies »

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Creus que Lleida és una ciutat segura?