“El nombre de denúncies per violència masclista que rebem de dones grans que viuen al món rural és pràcticament insignificant.” Amb aquesta afirmació, Vicent Sus i Salvador Gallego, de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra de Lleida, van voler posar de manifest ahir la gran invisibilitat d’aquest tipus de violència entre aquest col·lectiu. Va ser durant la vuitena edició de les jornades Dones i Igualtat de Tracte al Món Rural que es van celebrar a la facultat d’Educació.
“La violència masclista és un dels problemes més invisibles. Només es denuncia un de cada quatre casos. I si ja a la ciutat és difícil, al món rural encara més i més encara fins i tot amb dones grans rurals”, van assegurar. De fet, calculen que aquí la proporció de casos que queden ocults és molt més important i que només se’n denunciarien un de cada vint.
L’any passat, els Mossos van atendre a tot Catalunya més de mil dones grans víctimes de violència, gairebé el doble que cinc anys abans. D’aquestes, aproximadament un 5 per cent correspondrien a les comarques lleidatanes.
Durant la seua intervenció, els agents van recordar que els menyspreus o la infantilització de les persones grans també són formes de violència, així com els abusos i agressions sexuals, les negligències o la violència econòmica. I van descriure com a factors de risc, o indicadors l’aïllament social, la dependència del cuidador o les dificultats econòmiques de la víctima. “També és important tenir en compte que, malgrat que el 25% de les denúncies es retiren, no vol dir que siguin falses”, van apuntar.
En la jornada també va participar Gema Pérez, professora a la Universidad CEU San Pablo i experta en maltractaments a persones grans, i es va celebrar una taula redona amb “experiències en femení”.
