Alfons Pérez: 'Tocaré el violí fins al dia en què els dits no em donin'

LLEIDACOM / Sònia Cascón
08-11-2019
  • Alfons Pérez: 'Tocaré el violí fins al dia en què els dits no em donin'

El primer record que tinc de l'Alfons Pérez és entrant a classe amb un violí i d'això ja fa gairebé 30 anys. L'Alfons i jo vam compartir estudis de COU a l'Episcopal i he de reconèixer que va ser una de les millors èpoques de la meva vida. En tinc molt bons records del COU de l'Episcopal i també de l'Alfons Pérez, ara director de l'Escola de Música 'l'Intèrpret' i un reconegut músic de la nostra ciutat. Em cita al despatx de la seva escola. L'he trucat per quedar amb ell una estona i xerrar perquè crec que es mereix formar part dels nostres particulars 'Talents Lleidatans'.

L'Alfons em reconeix que va començar a estudiar música tard, 'jo vaig començar a estudiar música als 13 anys, a 8è d'EGB de l'època, i la música va entrar a la meva vida d'una forma molt natural tot i que a casa no hi havia cap tradició musical'.

La música sempre li havia cridat molt l'atenció a l'Alfons, i ja de petit és passava hores escoltant discos de música clàssica 'eren uns discos que regalava 'la Caixa' als seus clients, m'explica, i recordo com si fos ara, un en concret de les '4 estacions de Vivaldi' d'un grup mític que encara existeix ara que es diuen 'In Musici', i jo em sabia de memòria aquelles 4 estacions... I vaig descobrir la música amb aquests discos i amb l'assignatura de música del cole a l'EGB'.

Sempre l'ha atret el so del violí, tot i que els seus començaments no varen ser fàcils, 'els meus pares em van dir en aquell moment que no em podien pagar els estudis perquè era una època complicada i que l'única solució era entrar al Conservatori de Música que era públic, però sempre em deien que era massa gran i que no podia entrar, i jo insistia any rere any, i suposo que em vaig fer tan pesat, que a 8è d'EGB, els meus pares van poder pagar-me una escola privada i vaig començar a estudiar música, tot i que era una situació curiosa, ja que anava amb nens de 7 i 8 anys i jo en tenia 14'.

Estem parlant de fa ja 33 anys i en aquells anys, l'Alfons em conta que era complicat dir que volies estudiar música, 'vaig haver de lluitar una mica perquè t'explicaré per exemple que al cole on anava, a 3r de BUP i també a COU, els tutors als meus pares els van intentar convèncer que no em deixessin estudiar música, que això de la música estava molt bé, però que havia d'estudiar alguna carrera, i vaig haver de lluitar contra això, però al final me'n vaig sortir, perquè els meus pares creien en mi, perquè si no encara hagués estat molt més complicat'.

L'Alfons comença a donar classes per pagar-se els estudis, passen els anys i es dóna conte que la docència li agrada, i molt, 'començo a donar classes com a professor al Conservatori de Tàrrega, però em dono comte que tinc idees, però que no les puc posar en marxa perquè treballo per altres, i que si tingués una escola que fos meva, sí que les podria tirar endavant'.

I així neix l'Intèrpret' l'any 1997, i a l'Alfons se l'il·luminen els ulls quan m'ho explica 'va ser amb l'ajut i el suport de la que ara és la meva dona i sòcia fundadora de l'escola, llavors ja érem nuvis, fa gairebé 20 anys, ens vam tirar la manta al cap i vam dir que si ens anava bé la cosa, ens casaríem i si no, continuarem sent nuvis. La cosa va anar bé, ens vam casar i ara tenim ja dues filles de 16 i 14 anys'.

'Vam partir de zero i tot era molt emocionant, però també teníem molta por, no teníem ni idea de gestionar una empresa, però el que teníem clar des del primer moment era que les coses encara que anessin a poc a poc, s'havien de fer bé'.

Em continua explicant que la inversió inicial va haver de ser molt gran perquè per obrir el centre els hi demanaven unes condicions d'insonorització, d'adequació per les aules... i que la por que tenien també era molt gran, però em reconeix que, 'era igual de gran la por que la il·lusió i l'emoció que teníem per endegar aquest projecte'.

L'Alfons i la Mireia es van marcar una data d'obertura i com no podia de ser d'una altra manera havia de tenir relació amb la música, i un 21 de juny, Dia de la Música, de l'any1997, quan l'Escola l'Intèrpret' va aixecar la persiana. I neix amb una particularitat de la qual l'Alfons se'n sent molt orgullós: Ser la primera escola privada autoritzada de tota la província de Lleida.

L'Intèrpret ha aconseguit fer la primera òpera infantil tocada, interpretada i cantada per nenes i nens, fer el primer musical que s'ha fet Lleida i ser la primera escola que va fer música per nadons, entre altres innovacions en l'àmbit musical a la nostra demarcació.

 

Jo li comento que crec que aquesta és la clau del seu èxit: innovar, i no tenir por a res, atrevir-se amb tot i l'Alfons em mira amb aquells ulls grans i rodons que sempre ha tingut, 'Saps que, Sònia?', em diu, 'Jo en això sóc molt Zen en el sentit que sempre penso que s'ha de treballar molt bé però sense esperar resultats i, normalment quan segueixes aquesta norma amb convicció i amb sinceritat els resultats són millors del que esperaves. La clau és la sinceritat. A l'escola mai hem venut fum. Hem venut treball, esforç i també hem sabut adaptar-nos a la necessitat dels alumnes i aquesta, sincerament, crec que és la clau'.

L'Alfons des del primer moment que va obrir l'escola es va implicar molt amb la ciutat a través dels seus concerts, dels seus espectacles, dels seus projectes i sense ser gaire conscient està portant el nom de Lleida per tot arreu, 'el cert és que no som gaire conscients, ho veu més la gent de fora que nosaltres mateixos. Nosaltres no fem les coses pensant en què hem de rebre i aconseguir un reconeixement, però si aquest reconeixement arriba, és que estem fent bé les coses, i és un orgull per nosaltres rebre aquesta resposta de la nostra ciutat, de veritat que sí que ho és'.

Quan li demano a l'Alfons que em faci una resum d'aquests 23 anys de l'Intèrpret, bufa, agafa aire i em respon, 'emoció, aquest és el meu resum, l'emoció de pensar que hem fet moltes coses, que hem après molt, que la gent diu que ho fem bé, però en el futur espero fer-ho millor. Estem molt contents d'on hem arribat, però estem molt emocionats del que encara pot venir'.

Durant aquests gairebé 23 anys de vida, han passat per l'Intèrpret 4.800 alumnes i actualment fan classe a uns 650.

'Nosaltres som una escola formativa, no competitiva, amb la qual cosa et vull dir que no fem classe pensant amb qui dels meus alumnes em brillarà, perquè qui ha de brillar, ja ho fa per si sol, sinó pensant que la gent que decideixi no continuar estudiant música a l'escola s'emporti alguna cosa dels anys que hi ha passat. A mi el que m'agrada és quan et trobes exalumnes pel carrer i et paren, i et diuen que en tenen bon record, que encara agafen l'instrument i el toquen o que et venen a l'Intèrpret amb els seus fills per apuntar-los. Aquesta és la satisfacció que tinc com a director d'aquesta escola'.

Hem parlat del passat i del present i ens falta parlar del futur, que passa per un projecte per TV3 i amb el seu amic, el pianista i compositor Antoni Tolmos.

'La nostra amistat ve de petits, i sempre l'he tingut al meu costat, i com referent, ell va començar a estudiar música quan tocava i sempre ha estat al meu costat i hem tingut sempre aquesta connexió i des que tenim l'escola, quan ell necessita fer alguna producció, sempre ens ha tingut al seu costat i ara en aquest projecte que està fent l'Antoni per TV3, des de l'Intèrpret estem fent tota la post producció i el mastering d'àudio del programa'.

El programa del qual em parla l'Alfons es dirà 'A 4 mans', una sèrie de vuit capítols, presentada per l'Antoni Tolmos, que combinarà música, conversa i entreteniment per descobrir la vida dels protagonistes a través de les cançons que han marcat la seva vida. Seran dues experiències de vida per capítol que estaran unides per un valor, un sentiment o, de vegades, una cançó.

Em quedo amb una frase que m'ha dit l'Alfons durant aquesta estona 'Tot es pot refer, sempre'. Si alguna cosa depèn de tu, tens aquesta llibertat. Si no t'agrada, estripes el paper i full en blanc de nou'

I sobretot, em quedo amb aquesta emoció que l'Alfons m'ha transmès en aquesta entrevista. La seva emoció per la música, per la seva escola, l'Intèrpret, per la seva dona, la Mireia i per les seves filles i com no, aquesta emoció especial que té pel seu violí. I em torna a venir al cap aquella imatge de ja fa 33 anys, quan cada dia, el veia entrar a classe amb el seu violí, i penso, 'Que maco!!!'. Que maco que hagis pogut dedicar-te al que t'ha agradat des de petit, Alfons, que hagis lluitat i molt però que al final ho hagis aconseguit. Que amb 47 anys ja has fet tantes coses, però que també et queden tantes coses per fer... . Gràcies, Alfons per recordar-me i fer-me creure, que de vegades els somnis es poden arribar a complir!!!

 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next