En quin país resideixes actualment?
A Rússia
Quant temps fa que hi ets?
Doncs més o menys des del desembre
Que hi vas venir a fer?
Vaig venir a viure amb la meva companya que és d’aquí.
Perquè no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?
Ara mateix casa nostra és aquí i per més que algunes coses són millors a Lleida n’hi ha d’altres que són millors aquí. Nosaltres tenim la vida organitzada a Sant Petersburg ara. En cap moment vam pensar a tornar, potser més endavant segons com vagin les coses sí que ho fem. Ara bé, en aquest moment les fronteres estan tancades i no hi ha vols. Vés a saber si més endavant ens deixaran.
Quin és el nombre d’infectats al teu país?
Doncs no ho sé exactament. De fet no crec que ningú ho tingui gaire clar. Rússia és un país molt extens, molt diferent de qualsevol altre, amb zones molt aïllades, amplis sectors de la població mal comptats i amb moltes circumstàncies i cultures diferents. Es fa difícil parlar de Rússia com una entitat única. De fet les dades que van donant són fonamentalment de Moscou i Sant Petersburg… i ni tan sols d’aquestes ningú se n’acaba de refiar.
Ha estat decretat l’estat d’alarma?
No, tot i que estem confinats, Putin no ha decretat l’estat d’alarma. És una manera que l’estat no es vegi obligat a adoptar certes mesures i així s’estalvia uns diners. De fet comença a córrer una broma per aquí que diu que si Rússia entrés en un conflicte bèl·lic, Putin no declararia l’estat de guerra però demanaria a la gent que es quedés a casa i s’autodefensés.
Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?
Més o menys com a Catalunya, quedar-se a casa, dur mascaretes… Fer bondat.
Com t’afecta la pandèmia en l’àmbit laboral o acadèmic?
Doncs jo he treballat sempre des de casa, en la meva rutina no m’afecta gaire. Una altra cosa és que treballo en el món del cinema i el nostre serà un dels sectors que més patirà. Però es fa difícil avançar com evolucionarà tot plegat, així que ara mateix el que més s’escau és tranquil·litat i paciència.
Amb qui estàs passant el confinament?
Amb la meva dona, la seva filla i una gosseta que es diu Kissa.
Et comuniques sovint amb la teva família o amics?
Doncs més o menys com abans, substituint les trobades per fer un beure per converses via Zoom.
Què és el que més et preocupa d’aquesta situació de crisi sanitària?
No em preocupa tant el virus com la manera que ens despertarem de tot plegat, com tornarà a ser trobar-se, passejar, abraçar als amics, anar a un concert, o a la platja, conviure i ser una societat viva i dinàmica. No m’agradaria que la conseqüència fos una societat de zombis desconnectats i aïllats en una bombolla profilàctica.
Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?
Doncs és una barreja estranya de preocupació, por, perplexitat i certa curiositat. No sé si som conscients d’estar sent testimonis d’un fet excepcional en la història de la humanitat amb conseqüències del tot imprevisibles. Reconec que una part de mi està observant tot això com qui llegeix un bon llibre que no ha llegit i no sap com acaba.
Tornaràs a casa teva quan s’acabi el confinament a visitar la gent que estimes?
Casa meva és a Sant Petersburg però és clar que tornaré a Lleida, tot i que es fa difícil dir quan però. Mai m’he volgut desconnectar de Lleida, hi ha massa coses i persones que m’estimo allí.
