Les excavacions que s’han portat a terme durant el mes de juliol a l’església del convent santjoanista d’Alguaire han tret a la llum un dels dos absis menors del temple, situat en un dels laterals, segons va explicar la directora de la intervenció, la professora de la Universitat de Barcelona Maria Soler. “Això ens permetrà conèixer millor com vivia aquesta comunitat”, va assenyalar l’arqueòloga, que va afegir que en aquest absis s’han trobat també “un banquet, suposem que perquè les monges poguessin asseure’s, i un petit altar”. Els experts són conscients que al costat de l’absis major del temple n’hi havia com a mínim dos més i ara un d’aquests és el que ha sortit a la llum. Aquesta és la cinquena campanya en tres anys que porta a terme aquest equip coordinat per la UB en col·laboració amb l’ajuntament d’Alguaire. En aquest sentit, la tercera tinenta d’alcalde, Elvira Larrègula, va explicar que aquestes intervencions formen part d’“un projecte quadriennal, que ens agradaria continuar per posar en relleu el patrimoni d’Alguaire, però per aconseguir-ho necessitem el suport econòmic de les institucions”. És per aquesta raó, va explicar, que de cara a pròximes intervencions es plantegen sol·licitar una subvenció.
Així mateix, els treballs també han posat al descobert diverses peces escultòriques, algunes de les quals uns caps d’àngel “dels quals poden trobar-se còpies similars en altres espais d’Alguaire, com a l’antic cementiri”.
Capitells, frisos i altres elements escultòrics són altres de les troballes d’aquesta cinquena campanya a l’església de l’antic convent.
Un jaciment de 4,6 hectàrees que conserva una possible muralla
El jaciment de l’església de l’antic convent santjoanista està situat a la serra del Convent, i l’interès que té no es troba només en aquest emplaçament, que domina la localitat i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre el Segrià, sinó també en la importància dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi han localitzat. El jaciment compta amb una extensió de 4,6 hectàrees i conserva la possible línia de muralla d’un recinte fortificat medieval i vestigis d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, amb una comunitat de monges que va perdurar des de la meitat del segle XIII fins a finals del XVII. Ahir, els responsables de l’excavació al costat de membres del consistori van explicar les troballes d’aquesta intervenció als veïns, que durant els últims anys estan “redescobrint” la importància d’aquest enclavament.
