Alliberen dos polls de trenca a la finca de Torreribera de Lleida

ACN
Publicat: 
15-07-2022
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Alliberen dos polls de trenca a la finca de Torreribera de Lleida
    Peu de foto: 
    REE
  • Alliberen dos polls de trenca a la finca de Torreribera de Lleida
    Peu de foto: 
    REE
  • Alliberen dos polls de trenca a la finca de Torreribera de Lleida
    Peu de foto: 
    REE

Dos pollets de trenca (Lanius minor) han estat alliberats aquest divendres a la finca de Torreribera de Lleida. L'acció està inclosa en l'acord de col·laboració de Red Eléctrica amb la Generalitat i amb la Fundació Trenca per treballar i millorar la conservació, gestió i seguiment de la biodiversitat d'aquesta finca, l'únic lloc de la Península Ibèrica on actualment es reprodueix i cria en llibertat aquesta espècie en perill d'extinció i situació crítica considerat com el vertebrat més amenaçat. En concret, a la finca hi ha entre 3 i 5 parelles que es reprodueixen en llibertat.

La finca de Torreribera, amb una superfície superior a les 540 hectàrees, es troba situada a 7 quilòmetres al sud-est de la ciutat de Lleida i està inclosa a la Xarxa Natura 2000 i ZEPA Mas de Melons – Alfés.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, i el delegat de REE a Catalunya, José Ignacio Lallana, han participat en l'alliberament dels polls de trenca, juntament amb els responsables de la Fundació Trenca, i han destacat la importància de la iniciativa conjunta per tal de mantenir i preservar la biodiversitat de la zona.

La Fundació Trenca desenvolupa projectes de conservació i recuperació del patrimoni natural, treballa des de 2007 en la conservació de la Trenca i disposa d'un acord del patrimoni natural, treballa des de 2007 en la conservació d'aquesta espècie i disposa d'un acord de custòdia amb la propietat de la finca de Torreribera. Les mesures de conservació que s'apliquen per afavorir la presència de la Trenca afavoreixen al seu torn un gran nombre d'espècies que comparteixen hàbitat amb ella, com ara el capsigrany (Lanius senator), el gaig blau (Coracias garrulus), l'esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus), l'abellerol (Merops apiaster) i un llarg etcètera de petits passeriformes i altres espècies lligades a l'ecosistema agrari tradicional.

Red Eléctrica, que compta amb una instal·lació elèctrica a la finca (línia a 220 kV Juneda – Magraners) que està sent objecte d'un projecte de transformació a doble circuit, facilitarà econòmicament l'execució de les accions del projecte actual de la Fundació Trenca de preservació dels valora naturals de la finca de Torreribera. Al mateix temps es compromet al desmantellament de l'actual línia en el tram que afecta la finca un cop entre en servei l'eix Magraners – Espluga – Begues.

Les accions, compreses entre el segon trimestre d'aquest any i el primer de 2025, contemplen el manteniment i gestió dels guarets, essencials com a lloc de nidificació, protecció i aliment per a moltes espècies, i de manera particular per la trenca. Es pretén establir un mínim de 16 hectàrees anuals de guaret dins de la finca. També s'inclou la conservació i millora de marges; la naturalització d'estructures agrícoles, gràcies a la disposició dels propietaris, o l'inventari de flora protegida i propostes de conservació i gestió, ja que els sectors més marginals de Torreribera allotgen restes d'hàbitats protegits de gran interès, com les estepes salines mediterrànies, amb presència de plantes protegides incloses en el catàleg de flora amenaçada a Catalunya.

El projecte també incorpora actuacions de detecció i control de depredadors oportunistes, com per exemple la garsa (Pica pica) o el visó americà, que té impacte directe sobre la població de rata d'aigua; la col·locació i manteniment de caixes niu o refugis específics per aus, quiròpters i altres mamífers i l'inventari d'ortòpters, espècies bioindicadores de l'estat de salut dels ecosistemes.

Les dades que s'obtinguin del seguiment de fauna i flora, ja sigui protegida o exòtica invasora, seran introduïdes en diverses plataformes de ciència ciutadana i bancs de dades com ara eBird, Ornitho, SIARE, o Exocat, entre d'altres, i, a més, contribuiran al macro-projecte de seguiment SOCC, de seguiment d'ocells comuns de Catalunya.

Comparteix

També t'interessarà