Àngels Santa: "La meva assignatura pendent és escriure una novel.la"

LLEIDACOM/ Mònica Mombiela
Publicat: 
12-01-2017
Actualitzat: 25-05-2018 19:04
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Àngels Santa: "La meva assignatura pendent és escriure una novel.la"

Àngels Santa, primera dona catedràtica de la Universitat de Lleida i present a la refundació de la institució universitària lleidatana gaudeix aquest curs d'un any sabàtic. Però no es queda pas parada, no, al contrari. Ha decidit traslladar-se a viure a Paris, la seua segona casa, on prepara l'edició crítica d'un llibre de l'escriptora Georges Sand. Forma part d'un projecte important dirigit per Beatrice Didier que recull totes les obres d'aquesta escriptora francesa però en una edició crítica. Parlant de dones escriptores... Santa també dirigeix una col.lecció que tradueix literatura femenina a pagès Editors. Ha publicat nombrosos articles sobre Stendhal, Hugo, Alexandre Dumas, Paul Féval, Villiers de l’Isle-Adam, Rimbaud, George Sand, Martin du Gard, entre d’altres. Parlem de literatura, política i llengua amb ella.

-  Comencem pels teus orígens acadèmics on t’especialitzes en filologia francesa i esdevens la primera catedràtica de la Universitat de Lleida. Com era en aquells temps la universitat per una dona?

Doncs sí, cap al 82 o el 83. No hi havia hagut dones catedràtiques fins aquest moment. La Universitat de Lleida és molt jove i aleshores evidentment no hi havia professors titulats. Tots érem professors de la Universitat de Barcelona i quan la van refundar vaig tornar a casa. Formo part del grup de professors que som refundadors de la UdL com Manel Lladonosa, Víctor Siuarana, etc. És evident que sóc de les primeres perquè sóc entre aquest grup de gent. 

- Has viscut més de trenta anys treballant a la Universitat de Lleida. Com has vist evolucionar el centre educatiu?

Bé jo crec que només se'n pot parlar cap a bé. Primer la universitat estava en unes aules a Magisteri, després al Roser en unes sales una mica destartalades... molt romàntiques però no hi havia res, una sabata i una espardenya. Ara la UdL té diversos campus, això és impensable en aquells moments. La cosa ha millorat moltíssim i estem col.locats dins de la normalitat universitària. Era més poètic els inicis però és molt millor el que tenim ara. 

- Per què creus que les carreres de lletres han baixat en picat?

Jo suposo que és una cosa social. És la societat que aquestes carreres les valora com un ornament però que les vitals són les carreres científiques. Jo penso que no és així però la gent ho interpreta d'una altra manera, entenen que les carreres han de donar diners, han de ser útils, etc. La literatura, la història i les arts és un més a més! 

- Com t'adaptes amb aquesta situació en què la filologia francesa es veu molt afectada?

No és una cosa que hagi volgut admetre massa. Penso que ha estat un moment en què Generalitat va apostar per coses diferents. Quan va començar filologia francesa a Lleida ja se sabia que no seria una carrera amb 40 alumnes cada any perquè la societat lleidatana no els necessitava. Penso que va jugar el govern es va equivocar perquè tenia els professors tots titulats i molt ben preparats i aleshores els ha malgastat fent assignatures que podien complementar altres estudis però s'ha deixat perdre l'esperit de la filologia francesa. Lleida tenia una tradició de filologia francesa i civilització molt important però la Generalitat va apostar per un altre camí i a mi això m'ha costat admetre-ho. Jo acabo fent literatura universal però no ho faig en francès i els llibres que llegim són traduccions, per mi és una mica trist. M'ha salvat el fet de continuar investigant i mantenint lligams amb França. 

- És un problema que té solució?

Penso que sí que es podrà recuperar com a llengua. Jo crec que el francès és molt important i necessari perquè és una llengua de contacte econòmic i del país veí. Jo crec que a la llarga hi ha d'haver una diversificació idiomàtica i llavors els alumnes podran triar. És inexplicable que nosaltres a Lleida no tinguem l'Italià...Has de pensar que la resta de filologies també han tingut un descens grans d'alumnes. 

- Literatura escrita per dones per no feminista. Així defineixes la col.lecció que dirigeixes a Pagès editors, el Marraco Blau. 

Sí. És una col.lecció que ja porta trenta números i és de traduccions d'obres d'escriptores del segle XIX i XX majoritàriament europees. Procuro també que hi hagi algunes obres antigues, del segle XVIII, perquè penso que és important que hi hagi obres de dones que es donin a conèixer. Alguns dels noms que hi apareixen són: Edith Barton, Christine Angot, Maria Marcone, Marguerite Yourcenar, etc. 

- I per què sempre dones?

Una de les parcel.les de la meua investigació és la literatura escrita per dones. No és la única, jo he treballat molt la literatura popular dels segles XIX i XX. També ha estudiat diversos homes però em vaig adonar que la literatura escrita per dones no era tan coneguda com la dels homes. Encara hi ha dones del segle XIX i XX que s'han de descobrir, que no estan estudiades. 

- Que va significar per la distinció de Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques per la seua tasca docent?

Va significar un reconeixement a la meua tasca per la cultura i la civilització francesa. Vaig estar molt contena però no té massa més importància. 

- És mare d’un escriptor i activista política com és Ramon Usall. Com ha portat la militància del seu fill?

Bé per una mare és una mica dur en els primers moments. A mi em feia mal quan ell era un activista tant esquerrà però jo he vist detenir-lo per haver tret una bandera espanyola de lloc i aquestes coses m'espantaven perquè no li volia cap mal. En realitat una mica sempre tenim el que nosaltres mateixos fem. Sempre ha tingut a casa un clima de catalanitat, l'únic que volia era protegir-lo a ell i em vaig alegrar que anés a estudiar a Barcelona perquè era més oberta i tolerant. Ara hi ha un retorn cap a la dreta a tot arreu. A mi em fa por perquè a França ja diuen que Fillon serà el proper president. La faceta d'escriptor del meu fill m'agrada més i ara acaba de corregir una novel.la del seu inspector Rovira i té lloc a Paris. 

- Àngels, per quan una novel.la?

Jo crec que ho acabaré fent. Aquesta és l'assignatura que tinc pendent però ja ho faré. 

 

 

 

 

Comparteix

També t'interessarà