Aquesta vegada el Talent Lleidatà és l’Anna Rufié, una borgenca ben coneguda a Les Garrigues per la seva creació literària. Després de dedicar-se gran part de la seva vida a l’administració de l’institut Josep Vallverdú, ara és gestora social a l’Associació Grums de Les Borges, i dedica el seu temps lliure a escriure poesia.
“Tota la vida m’han agradat les arts plàstiques, tant la pintura com la decoració com la literatura, ja que mon pare era pintor. Jo no em considero una persona literata, sinó una persona que expressa sentiments i emocions”, indica Rufié. “La poesia és evocar el que sents en un moment donat, siguin sentiments o tot allò que t’inspira el món”, aclara.
Aquest any l’Anna és notícia perquè ha publicat el seu poemari ‘Quan tot això passi’. “Uns amics escriptors, Juan Andrés Pastor Almendros y Daniel Albor Sellés, que havien creat l’editorial RdeRarezas, els van agradar els poemes que jo feia i em van proposar publicar un llibre”. A ella no li havia passat mai pel cap aquesta idea, però al saber que ells farien la il·lustració, això la va captivar.
Una de les coses que més li va costar va ser trobar el títol que lligués el conjunt de poemes. Referent a la enquadernació, creu que “és molt bonica, perquè hi ha poemes il·lustrats, amb caricatures, el paper és com si estigués arrugat, té un tacte especial. El format és més quadrat, no tant tipic d’un llibre. M’agrada fullejar-lo, repassar-lo”, explica.
Ha fet presentacions a L’Albi, Castelldans, Cervià de les Garrigues i l’última a Juneda. Sovint són actes multiculturals on es combina la música amb la lectura de poemes. També ha portat la seva poesia a les escoles i ha encomanat als petits la passió per la lectura d’aquest gènere.
Quan ens parla del llibre ens explica que l’ha volgut dividir en diferents apartats; ‘sentiments i emocions’- amb el que els seus lectors s’hi senten identificats perquè posa veu als sentiments que ells puguin tenir. Un altre apartat és ‘tot recordant’, que ens parla de persones properes i actes de la vida de Borges i l’entorn. A ‘El Nadal’ la poetessa reflexiona de temes encara vigents avui en dia, el consumisme i la xerinola en front a altres valors com la generositat, la solidaritat, etc…. L’últim apartat és ‘Per Sant Jordi, roses i…’, on fa referència a la Catalunya actual utilitzant metàfores com l’amor, els cavallers i els dracs.
Els seus poemes reflecteixen la seva manera d’entendre la vida, que és la de veure “el got mig ple o gairebé ple” perquè ella és una dona positiva de mena.
El seu procés creatiu pot començar en qualsevol moment, quan fa tasques rutinàries de casa o abans de dormir. Aleshores agafa una llibreta o l’ordinador i aboca tot allò que té a dins. Després, en un segona fase poleix la forma triant les paraules adequades i la puntuació correcta. És un fet terapèutic i reconeix que a vegades pot ajudar a sortir-ne dels moments foscos.
Alguns lectors fins i tot han aprofitat alguns dels seus poemes de Nadal per desitjar bones festes a familiars i coneguts i ella se’n sent orgullosa.
La borgenca té tota una col·lecció de poemes al calaix que esperen veure la llum, però no es vol precipitar, perquè li agrada estudiar al detall com ha de ser el nou poemari. Li desitgem molta sort i esperem que sigui un altre èxit com ‘Quan tot això passi’.
