El MUD és un festival de folk de ment oberta. Així el defineix l’Antoni Gorgues, el director d’aquest festival pioner de neo-folk a l’Estat espanyol. I és que el MUD no té res de típic i cal anar-hi amb la capacitat i el desig de deixar-se sorprendre per propostes que s’escapen de qualsevol etiqueta. Folk si, però amb l’esperit de transgredir i portar el gènere al terreny d’altres estils, revisar-lo, renovar-lo i mesclar-lo en un cocktail mestís de tradició i modernitat. Això proposa el festival que arrenca avui mateix al Cafè del Teatre de Lleida amb l’actuació de la cantant Maika Makovski acompanyada del Brossa Quartet.
- Com ha evolucionat el festival MUD en aquests onze anys de vida?
Una mica sí que ha evolucionat el festival. El MUD és una festival de folk tractat d’una manera més oberta. Al començament hi havia més cabuda per propostes de folk tradicional però ara ja casi no n’hi ha. No ho hem fet de manera premeditada ja que hem evolucionat cap aquí. Jo ara em trobo més còmode amb aquest format i com que m’agrada experimentar doncs és el que estem fent.
- Enguany el cartell és totalment internacional.
Sí, de les deu propostes la majoria són internacionals. Mai és premeditat. Jo sempre tinc una cosa ben clara des de bon començament i és que això ho programo seguint qüestions artístiques i ho intento traslladar al públic. En el moment que vegi que faig una cosa que no va amb mi no m’interssarà de fer-ho. Com a exemple: durant molts anys no hem tingut suport de la Generalitat per percentatges d’autors catalans i extrangers. Jo he preferit quedar-me sense cap suport perquè no em condicionés.
- Quina seria doncs l’essència del festival?
Tractar el folk des del present cap al futur però sempre mirant des del passat. La idea molt clara d’oferir una visió transgressora del folklore.
- També us caracteritzeu per portar convidats que potser ofereixen un únic o dos concerts a tot l’Estat i ho fan a Lleida!
Una obsessió nostra és també oferir algo diferent. Volem fugir dels artistes que ja toquen a tot arreu, sense tancar-los la porta. La idea és oferir alguna cosa diferent i que doni una mica de força i creativitat com a proposta. Jo crec que això ens caracteritza, el fet de voler ser diferents. Hi ha molts festivals que l’únic que fa és portar sota, cavall i rei i ja s’asseguren que ompliran. Aquesta no és la nostra idea de festival. El MUD és un festival amb personalitat pròpia i sense ingerències de cap tipus.
- Com es pot mantenir un festival d’aquest tipus sense rebre subvencions?
Bé, enguany si que tenim el suport de la Paeria i de patrocini privat. Això ens ajuda molt, evidentment. Nosaltres, però, també treballem per vendre tiquets i tot suma. La veritat, però és que durant molts anys treballàvem gratis però amb alegria perquè ens agradava fer-ho. Ara ja comporta un volum de feina considerable i necessites estar retribuït.
- Creus que el MUD ajuda a atansar aquest tipus de música a gent que d’entrada potser no la coneixia o no hi estava interessada?
Sí i tant! Crec que la principal fita que hem aconseguit és el descobrir a molta gent que li agrada una música que mai hauria dit que li agradés…començant per la meua germana! Enguany també farem un concert a Barcelona en una data posterior. El públic del MUD és bastant local, un 70 per cent i de fet estic encantat que sigui així. Considero que obre la ciutat de Lleida de portes en fora i és un punt a favor de la nostra capital.
