Antoni Uceda, o com donar color a la solidaritat

LLEIDACOM/ Miquel de Santiago
17-05-2019
  • Antoni Uceda, o com donar color a la solidaritat

Si recurrim al diccionari per definir la solidaritat i l'altruisme, desobrim que aquests conceptes fan referència a "l'afany, la complaença, pel bé dels altres, fins i tot a costa del propi". Sense sortir de la primer lletra de l'abecedari, anem a buscar el terme "art", on hi trobarem moltíssimes definicions. totes seran encertades, quedeu-vos amb la que més us agradi o més coincideixi amb el vostre parer. Si haguéssim d'incloure una figura vinculada a ambdós conceptes segurament hi trobaríem a l'Antoni Sierra Uceda. Parlem d'un artista pictòric d'allò més espontani, natural i bolcat amb una vessant solidària vers els infants més necessitats. 

Aquest es va endinsar en el món artístic ja de ben petit, atret per les formes i els colors vius que imperaven en el seu entorn. Va estar al cercle de Belles Arts de Lleida, al Carrer la Palma, on la seva mare l’acompanyava sovint. Ella fou un dels principals suports que el va portar a emprendre el seu projecte artístic personal, i és per això que la recorda a cada obra sota la firma UCEDA. Fa anys va decidir engegar, paral·lelament a la seva carrera com a pintor, l’Associació Inot Uceda, amb la qual pretén donar color a la nostra societat, sobretot als nens que hospitalitzats. Amb aquest pretext, va crear la figura del cavallet XUXU, una joguina "indigent que em vaig trobar tirada prop d'un contenidor". Va decidir quedar-se'l per restaurar-lo completament i acolorir-lo per després passejar-lo per diferents hospitals amb la meta de fer somriure als nens i nenes.

Es defineix com una persona pràctica i molt inquieta, ansiosa per trobar i explorar noves tècniques pictoriques. Li apassiona viatjar, conèixer diferents cultures i llocs arreu del món i fer esport, anant a correr o jugant a pádel. Fins i tot he corregut alguna Sant Silvestre quan hi ha trobat temps. Viu cada dia amb el propòsit de fer moltes coses i d'aprofitar-lo al màxim. Parlem d’una persona molt oberta a qui li agrada estar amb els seus amics, que saludar i comparteix estones amb la gent del carrer i amb tothom qui se li apropa. Ell sempre ha adoptat una actitud optimista que l'ha fet tirar endavant, en tots els àmbits de la vida. Per fer-nos un idea de quant alegre viu, sempre saluda -i acomiada- la gent amb un "Bon Nadal"! Sempre ho diu, perquè "per mi sempre és Nadal, sempre m’agrada tenir aquest record d’una rialla, dels colors nadalencs i d’estar tots junts". Independentment de l'època de l'any en la que ens trobem, ell ens felicitarà les Festes quan el veguem. 

La seva inspiració beu dels mateixos elements vitals que l’acompanyen en el seu dia a dia, considerant cada jornada com “una nova experiencia”. Podríem situar el seu estil en l'impressonisme, amb trets abstractes i prioritzant la composició dels colors, els quals per ell "són els qui donen vida a un quadre". Com a referents ens parla de Matisse o Cezzanne, els quals li han transmés molt la importancia dels colors. Però d'entre aquests, ens destaca la figura de Picasso, "tot un un referent dintre del cubisme i l’abstracció", estils que podrem apreciar en les seves obres més recents.

Fent cinc cèntims de la seva manera de treballar, és un espectacle veure'l en acció. Traços molt rápids, sovint intensos, "sense descans i intentant de millorar cada dia per tal de poder ajudar als més necessitats". No trobarem enlloc esborranys de les seves obres, ja que sl procés creatiu previ a la materialització d'una obra transcorre íntagrament dintre seu, al seu pensament, i d’allí ho plasma al llenç. No planteja passos previs a les pinzellades, sinó que bolca la seva idea de manera espontània, “com si d’una poesía o una tocada de piano es tractés". Aquestes sorgeixen de la imaginació, a partir de la qual s’hi van aplegant color i formes fins construir el quadre. 

L'Antoni no plasma el seu art únicament sobre llenç, sinó que podem trobar moltes samarretes que porten els seus dissenys, per exemple, de Lleida o de les meravelles del món. En aquest moment, treballa en un nova samarreta on s’hi destacarà el text “HELP! ¡Abrázame!”, amb la qual ens convida a totes i a tots a saludar-lo efusivament. Sobre els projectes i obres que conformen la seva trajectòria artística, li agrada destacar la de la Vaca Paca, també indigent com el cavallet XUXU. Aquesta no li venia de nou, ja temps enrere fou pintada per algú altre, però arran del seu desgast va rebre la proposta de repintar-la. Així ho va fer, plasmant l’essència de la Índia i evocant "la religiositat de totes les coses".

També hem parlat amb ell sobre com valora el panorama artístic lleidatà. El considera una mica fluix, "hem de donar més oportunitats als artistes, poder fer més activitats complementàries a nivell de ciutat i d’art. Tot està bastant apagat i hauríem de donar-hi és alegria en aquest sentit". Ens remarca que "està molt bé que les Festes Majors es situin amb un mes molt concentrat amb l’Aplec i la Festa de Moros i Cristians, però l’any no només té un mes i potser hauríem de plantejar-nos repartir més les propostes culturals més fortes de la ciutat".

D'aquí a deu anys, a l'Antoni li agradaria estar en un gran museu o, si més no, "que almenys la meva obra quedi exposada i visible per sempre, que tothom pugui esplaiar-se amb ella". Molts quadres que ha venut s'exhibeixen en cases de particulars i no les veu molta gent, per això li agradaria oferir algunes peces per al gaudi públic, "per a la posteritat i que em coneguessin a partir de la meva pintura".

Més notícies »

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Creus que Lleida és una ciutat segura?