Ares Lahoz o com ser campiona d’Espanya en autocròs

LLEIDACOM / Lourdes Farré
Publicat: 
06-08-2021
Actualitzat: 23-08-2021 15:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Ares Lahoz o una campiona d’Espanya en autocròs
    Peu de foto: 
    Ares Lahoz

L'Ares Lahoz, mollerussenca de 22 anys, és la primera campiona d'Espanya en autocròs. Una amant de les carreres, el patinatge i els infants, recentment llicenciada en Educació Primària.

Des de ben petita l'Ares sempre havia volgut ser mestra, de fet, jugava a agafar els seus llibres mentre feia veure que donava classe. Quan va ser més gran, a l'institut es va decantar per les llengües, i quan va acabar, va escollir la carrera d'educació, que és tal com s'havia imaginat sempre. Per sumar-li un plus al seu aprenentatge, va decidir cursar el grau en anglès.

Tot i encara no tenir molta experiència com a professora, em confessa que el que més li agrada de la docència és el que li aporta treballar amb nens: "Mentre feia les pràctiques un mestre em va dir que em canviava la cara quan entrava dins de la classe."

Així i tot, si hagués d'escollir entre l'educació i l'autocròs, no dubta en respondre que amb aquesta última, que defineix com "la meva vida des que era petita". Malgrat tot, mai ha pensat a abandonar els estudis, ja que és conscient que és molt difícil arribar a viure del que ara per ara és un hobby.

Un esport que diu haver pogut compaginar bé, no només amb els estudis, sinó també amb la seva vida social"Molta gent es pensa que he hagut de renunciar a moltes coses, però jo no em sento així, perquè el meu grup d'amics el tinc dins aquest món."

A banda de l'autocròs, l'Ares també practica el patinatge artístic, una afició que ve del seu gust pel món del ball, i que va iniciar de ben petita, primer de forma individual, i actualment en grup, dins l'equip Grup Xou Mollerussa.

Altres aficions ocultes de la pilot són viatjar i els idiomes, dues passions molt relacionades que la van portar d'Erasmus per Viena, una experiència que diu haver-la fet créixer com a persona.

L'Ares no descarta anar a viure fora en un futur "sempre és una oportunitat per començar de 0 en un lloc que no et coneix ningú", però admet que li seria difícil pels lligams familiars que té al seu poble.

Actualment es troba estudiant el francès, l'alemany i l'anglès, i vol iniciar-se en una segona carrera a Barcelona, anomenada "Global Communication Management", que defineix com una barreja entre relacions internacionals i direcció d'empreses.

Però sens dubte, la vertadera passió de l'Ares és l'autocròs. Un esport que breument explica es tracta de competir amb un buggy monoplaça, en circuits tancats de terra, i concretament en el seu cas, per tota Europa.

Un amor que ve infundat pel seu pare, que a banda de ser pilot, és el propietari d'Indústries Lahoz (Golmés), empresa especialitzada en el disseny i fabricació de vehicles de competició per a les modalitats d'autocròs i muntanya, que són comercialitzats amb el nom Speedcar.

Així doncs, la jove mollerussenca m'explica que viu dins el món les carreres des que era al ventre de la seva mare, que anava a veure competir al seu pare. Tot i això, confessa que al principi patia molt veient les carreres des de fora, fins que li va entrar la curiositat de provar-ho a ella. Primer li va dir a la seva mare, que de seguida la va animar a comunicar-li al seu pare, el qual al cap de dos dies ja li tenia preparat un cotxe de segona mà.

L'Ares sentia una mica de pressió social, en ser el seu pare campió d'Espanya cinc vegades i el propietari de l'empresa que fabrica els cotxes: "Si m'hi posava, ho havia de fer bé si o sí". Així i tot, l'any 2015 canvia el xip i decideix entrar per primera vegada a la pista. Recorda estar espantada, perquè només hi havia entrenat dues vegades, i s'enfrenava a pilots que portaven corrent 10 anys, però diu que és la vegada que més va aprendre.

Ares Lahoz

Quant a la seva evolució com a pilot, la defineix com a molt favorable, ja que ha guanyat en experiència, en la seva manera de conduir i en l'aprenentatge de ser més agressiva a la pista. "Recordo que quan em donaven un cop jo no feia res, amb el temps vaig anar aprenent que si ells em pressionaven, jo també." Destaca haver après molt en l'Europeu que va córrer, on el joc és més brut de l'habitual.

Pel que fa als seus pares, l'acompanyen sempre en totes les competicions, gaudeixen amb ella des de fora la pista, tot i que també pateixen, sobretot la seva mare, però l'Ares creu que la veuen tan feliç dins el cotxe, que mai li negarien córrer.

La jove pilot entrena els dissabtes o diumenges durant tot el matí, menys temps del que li agradaria, però s'adapta als horaris dels seus progenitors. Al que sí que dedica més temps, és a la preparació física en el gimnàs.

Per altra banda, ens explica que el que més li agrada d'aquest esport és l'adrenalina que descarrega quan està dins el cotxe, a banda de les pistes de terra, que ella esmenta com "la gràcia de l'autocròs", puix que el terreny canvia depenent de la meteorologia. "Quan plou les carreres són molt divertides, i també molt marranes (ha, ha, ha)."

La pista on és sent més a gust és la de Mollerussa, perquè és el circuit que més coneix, ja que és on quasi sempre entrena, però el que més li ha agradat és un que hi ha a Txèquia. Una pista que defineix com a divertida, amb un traçat molt bonic ple de salts, pujades i baixades, i un terreny molt bo, tant si està moll, com sec.

Pel que fa a les victòries, parlem d'una que recorda amb il·lusió a Portugal, en el 2017-2018. Una competició en la qual es va quedar a les portes de la victòria un any abans, quan un altre cotxe la va fer fora de la pista. L'any següent va tornar-hi, i finalment va aconseguir la primera posició.

Quan al títol de Campiona d'Espanya d'Autocròs, sent així la primera dona de la història en aconseguir-ho, confessa que en un inici no era molt conscient de tot el que significava. "Al principi estava molt feliç d'haver guanyat la carrera, però després se li suma tot el que hi ha al darrere pel fet de ser la primera dona." De tota manera, ho recorda com un moment molt feliç que va compartir amb la seva gent.

Per l'Ares ha estat difícil ser una noia dins aquest món, però si ha fet el seu lloc, i té el respecte de la majoria de la gent, tot i que em diu que hi ha de tot, com a tot arreu, i afirma haver rebut algun comentari masclista, on es qüestionava la seva validesa com a pilot, però tal com diu ella: "Sens dubte, la millor contesta és guanyar una carrera."

Als nens i nenes que volen entrar dins aquest món els diria que intentin gaudir del que fan, més enllà de guanyar o perdre"Al final les emocions que vius dins la pista és el que t'emportes a casa. Les posicions no són importants quan tu no et sents bé amb la carrera que has fet" i aquesta és la filosofia de la mollerussenca, a la qual l'omple d'orgull poder servir d'inspiració, o si més no, obrir camí a totes aquelles nenes que volen endinsar-se en l'autocròs.

La pilot no segueix cap ritual abans de començar a córrer, més que comprovar que tot està correcte i donar-li unes quantes voltes al volant per calent els braços i clavar les rodes del cotxe a terra. Un cotxe amb el qual assegura mantenir una relació especial: "Al final correm junts, jo el conec a ell, i ell em coneix a mi."

Pel que fa a lesions importants, mai n'ha patit cap, només una a l'ombro durant un entrenament, i no li fa por que això passi, perquè és sent segura dins el cotxe del seu pare.

Per l'Ares Lahoz guanyar significa una recompensa al seu esforç, en canvi, explica que aconseguir una copa no és tan important com gaudir d'una carrera emocionant. Per això, sempre fa autocrítica després de les carreres, de fet acostuma a gravar-les en vídeo per poder analitzar bé els seus errors.

Pel que fa als seus referents en el món de l'autocròs, admira al Johan Kristoffersson, un pilot de carreres suec que és campió del món de ral·licròs, una modalitat que és amb turismes i en pistes mig terra, mig asfalt. Ella el defineix com un bon pilot.

Les seves pròximes fites a aconseguir són guanyar un campionat Europeu, en el que ella calcula un termini assumible de quatre o cinc anys. Si parlem de somnis més grans, explica que li agradaria competir en un mundial de ral·licròs. El que sí que em diu haver complert ja, és anar a córrer a l'Europeu i aconseguir-hi un podi.

Sigui com sigui, a l'Anna d'aquí a 10 anys li agradaria haver creat la seva família: "ser mare, és la il·lusió de la meva vida", seguir dins la pista, i si pot ser, compartint la seva gran passió amb els seus fills, com ella ho fa ara amb els seus pares.

Comparteix

També t'interessarà