El jutjat d’instrucció número 4 de Lleida ha arxivat la primera querella interposada a la demarcació per les càrregues policials de l’1-O, registrades al col·legi del Departament d’Afers Socials a Lleida. Ho ha anunciat aquest dijous l’Advocacia per la Democràcia, que ha lamentat que el jutge hagi al·legat que no hi ha prou proves de delicte tot i les declaracions testificals dels Mossos d’Esquadra, que el febrer de 2020 van explicar que la policia espanyola no va donar cap ordre ni preavís als ciutadans abans de procedir a desallotjar-los «per la força». L’associació destaca que és el mateix magistrat que va ordenar el sobreseïment de la causa per l’agressió a Enric Sirvent al col·legi de la Mariola amb «arguments similars».
L’associació Advocacia per la Democràcia afegeix que, a més, els Mossos van declarar que els veïns no van agredir cap policia sinó que tenien les mans alçades i que «l’actitud ciutadana va ser pacífica». L’associació explica que va presentar 30 informes de lesions amb la querella i indiquen que «no van rebre un tracte proporcional a la seva actitud». A més, denuncien que, tant en el cas d’Afers Socials com en el de la Mariola, el jutge s’ha «extralimitat» de les seves funcions ja que «fa de jutge i part, en no permetre que la causa passi a un Jutjat Penal on les parts poden intervenir amb garanties, amb plena contradicció a l’hora d’aportar i practicar proves, i no haver d’estar únicament al resultat de les diligències de prova practicades».
Afegeixen, el jutge ha citat a declarar 7 agents (3 investigats i 4 testimonis) mentre que només ha estat citada 1 de les 30 víctimes denunciants. A més, el termini d’instrucció, recorden, segueix obert fins al 21 de juliol de 2021, per la qual cosa «encara es podien practicar diligències» i de fet «n’hi ha que estan acordades judicialment i que no s»han arribat a practicar», com per exemple lliurar l’atestat policial íntegre o rebre les comunicacions policials d’aquell dia.
Per últim, l’associació assenyala la «destacada absència de la Fiscalia», tenint en compte que té la funció d’exercir d’acusació pública en defensa i interès de les víctimes dels delictes. L’actuació que ha tingut el Ministeri Fiscal en aquesta querella col·lectiva d’una trentena de lleidatans ferits en el col·legi electoral d’Afers Socials, «a tothora ha fet costat als investigats adherint-se a la seva defensa tècnica exercida per l’Advocacia de l’Estat i no a les víctimes denunciants, a qui s’ha negat el dret a la prova i el dret al procés», denuncien.
És per tot això que des d’Advocacia per la Democràcia han anunciat que interposaran recurs a l’Audiència de Lleida per denunciar «una vegada més tots els entrebancs processals que s’han posat a aquestes víctimes que ostenten uns drets reconeguts pels tractats internacionals, la legislació penal interna i l’Estatut de la Víctima, entre d’altres».
