Avui ha tingut lloc la presentació de l’espectacle «Atmosferes. De Nord a Sud», que arriba a l’Auditori Enric Granados el pròxim 6 de maig a les 20:00 h.
Camerata Granados «és una Orquestra professional formada amb joves del territori que tenen estudis musicals superiors, amb la idea de retenir el talent lleidatà i que surt des del Conservatori de Lleida i la província», defineix Purificació Terrado, directora de l’Auditori municipal.
En aquesta ocasió, l’orquestra presenta «un espectacle interdisciplinari de música, art visual i dansa que evoca el pas del temps i els canvis que s’hi produeixen» explica Pau Romero, director de l’Orquestra Camerata Granados, que proposa en aquesta ocasió una programació que viatja a través de les obres de compositors de l’impressionisme francès del 1900, com Debussy, Satie, Fauré i Ravel, fins a la mirada del compositor lleidatà Bernat Giribet, en l’estrena de la seva obra «Paisatges de l’any«.
Romero ha detallat que «el programa està format per tot aquest conjunt de peces que a nosaltres ens semblen molt propicies per crear unes certes atmosferes, tal com diu el títol d’aquesta producció, jugar amb els colors de la música i acompanyar tot això visualment tant de la dansa de Maria Villas, com de les arts visuals de l’artista Eva Salas».
Per la seva banda, Giribet ha detallat que les seves peces recorren «tots els paisatges de l’any d’abril a abril, 6 paisatges diferents que tenen a veure amb el moment de l’any que es troben», d’aquesta manera sorgeixen Plugim d’abril, Solstici, Núvols de setembre, Unes flors que s’esfullen, Paisatge d’hivern i acaba amb la tornada de nou a la primavera «amb un punt d’alegria que es transforma en melancolia», explica el jove compositor, que també s’ha mostrat agraït amb Camerata Granados, a la qual ha definit com «una orquestra molt versàtil a nivell tímbric que m’ha permès jugar molt».
Per acabar, Eva Salas, artista visual lleidatana i creadora de les projeccions que formaran part de l’espectacle detalla que aquestes «són una sèrie de vídeos curts en bucle i sense so que volen expressar la transitorietat, una metamorfosis, la construcció i destrucció i la fugacitat en el temps de les coses«. També ha explicat que la «sèrie no tenia so i sempre havia pensat que li faltava aquest vessant acústic, però mai hagués pensat que hagués pogut acabar establint una conversa molt fluida amb una música clàssica, d’orquestra, majestuosa, i combinar-la amb imputs visuals, tècnics, mecànics i entendre, que poden funcionar i que aquest contrast de llenguatges estableixen un nou concepte de bellesa» la qual cosa afirma que li ha produït «una gran satisfacció».
